Ressenya de blog de ROCA I NEU
Aquesta és una altre via de les que piquen en el seu grau.
Amb el Pep i el Cesc tornem a la Roca dels Arcs per fer una de les últimes apertures en aquesta paret (2011). A pesar de l'atapeïment de vies, em va semblar que aquesta no molestava a les seves veïnes. Descartem fer el primer llarg, i grimpem directament entre arbres per la dreta, fins arribar a la primera reunió, que compateix amb la via Tàrrega.
Fem un sorteig totalment amanyat i li toca començar al Pep. El cinquè més d'aquest llarg, ja ens indica que la via no serà bufar i fer empolles, assegurances justes i no sempre és fàcil col·locar-hi flotants, haurem de lluitar tots els llargs. Hi torna el Pep, potser aquest sigui el llarg més difícil, però anant de segon i cantant-te els passos surt bé. El dos següents son pel Cesc, i déu n'hi do el primer llarg, extra-plomat al principi i quant perd verticalitat es posa d'un llis esfereïdor i abans d'entrar a la reunió ho remata amb un sostret de ficar-si bé, "ole tu". El següent (el quart nostre, cinquè de la via) és més relaxat, surt amb un inici rabiós però de seguida perd intensitat, i s'arriba plaentment a la cinquena reunió. Ara em toca a mi, ho he enrederit el màxim possible, però tot arriba, surto decidit (a mitges) de la reunió, uns primer metres fàcils em donen confiança, xapo la primera assegurança i quan m'atanso a la segona veig que no m'ho ficarà fàcil, he d'anar a agafar una ganga, però amb la meva alçada no hi arribo. Ho provo un munt de cops i res, em fa falta créixer quatre dits. Faig un ultim intent a la desesperada i caço la presa amb la punta dels dits, ara em vaig ressituant fins poder-la abraçar amb les dues mans, uf quin patiment. El llarg segueix sent "peleón" però el vaig resolent de mica en mica. L'ultim ja té poca història, i tot i ser un llarg típic de final de paret, no és gens lleig.
Amb el Pep i el Cesc tornem a la Roca dels Arcs per fer una de les últimes apertures en aquesta paret (2011). A pesar de l'atapeïment de vies, em va semblar que aquesta no molestava a les seves veïnes. Descartem fer el primer llarg, i grimpem directament entre arbres per la dreta, fins arribar a la primera reunió, que compateix amb la via Tàrrega.
Fem un sorteig totalment amanyat i li toca començar al Pep. El cinquè més d'aquest llarg, ja ens indica que la via no serà bufar i fer empolles, assegurances justes i no sempre és fàcil col·locar-hi flotants, haurem de lluitar tots els llargs. Hi torna el Pep, potser aquest sigui el llarg més difícil, però anant de segon i cantant-te els passos surt bé. El dos següents son pel Cesc, i déu n'hi do el primer llarg, extra-plomat al principi i quant perd verticalitat es posa d'un llis esfereïdor i abans d'entrar a la reunió ho remata amb un sostret de ficar-si bé, "ole tu". El següent (el quart nostre, cinquè de la via) és més relaxat, surt amb un inici rabiós però de seguida perd intensitat, i s'arriba plaentment a la cinquena reunió. Ara em toca a mi, ho he enrederit el màxim possible, però tot arriba, surto decidit (a mitges) de la reunió, uns primer metres fàcils em donen confiança, xapo la primera assegurança i quan m'atanso a la segona veig que no m'ho ficarà fàcil, he d'anar a agafar una ganga, però amb la meva alçada no hi arribo. Ho provo un munt de cops i res, em fa falta créixer quatre dits. Faig un ultim intent a la desesperada i caço la presa amb la punta dels dits, ara em vaig ressituant fins poder-la abraçar amb les dues mans, uf quin patiment. El llarg segueix sent "peleón" però el vaig resolent de mica en mica. L'ultim ja té poca història, i tot i ser un llarg típic de final de paret, no és gens lleig.
Segon llarg
Segon llarg
Tercer llarg
Tercer llarg
Tercer llarg
Quart llarg
Quart llarg
Quart llarg
Cinquè llarg
Sisè llarg
Sisè llarg
Ressenya del blog de ELS VISA
Escalada el 03/01/15 per Pep, Cesc i Albert
Fotos Cesc i Albert
