Mostrando entradas con la etiqueta Clàssica. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Clàssica. Mostrar todas las entradas

30 may 2014

VIA MANYOS - CASANOVAS

AL SERRAT DEL PATRIARCA







Parlant amb el Dany per anar a fer aquesta via o aquesta altre, d'anar a fer esportiva o via llarga, li deixo caure aquesta via, i ell de seguida accepta el repte, llavors aprofito per dir-li que haurem de fer servir el martell, en aquest punt a d'altres companys que ja els hi havia proposat la via em donaven llargues, però el Dany tot el contrari, diu, “jo també tinc pitons”, ja en portaré uns quants, i dit i fet.
Fem l'aproximació des de Santa Cecília, remuntem mitja canal dels Avellaners, fins que trobem un teix enganxat a la paret, és el punt on comença la via, si mirem amunt podem veure un doble burí que ens confirma que estem en el lloc correcte. El Dany treu la palleta més curta, això vol dir que ell començarà la via.

 Ressenya de La Noche del Loro


El primer llarg comença enfilant-se pel teix esmentat, fins xapar el doble burí, ara toca entrar en una fissura diedre en diagonal a l'esquerra, aquí la roca és de mala qualitat i no s'hi troben proteccions, el que obliga a col·locar un parell de pitons i algun friend i anar fent sortides en lliure. Més amunt apareixen algunes escarpes de l'època dels aperturistes que no donen gaire seguretat però et permeten arribar fins la reunió. Escalant de segon, el llarg es pot apurar amb lliure, encara que és poc agraït, degut a la poca confiança que ofereixen les preses.



En el segon llarg, fem una sortida en lliure de tres o quatre metres, fins un clau i així evitem haver de pitonar. Ara ja anem agafant claus i burins vells on s'intercalen parabolts que et donen confiança. En aquest llarg també hem fet servir els pitons i algun friend, nosaltres portàvem vint cintes exprés, i vam quedar molt curts, ben bé en fan falta trenta.


Segon llarg


 Segon llarg

El tercer llarg segueix la tònica del segon, és un llarg entretingut on haurem de tornar a clavar un parell de claus i fer alguna petita sortida en lliure, el friends també ajuden a fer algun pas. Aquí també esgotem les cintes i fem la reunió uns quants metres abans, en un pitó i un parabolt que possiblement fossin una antiga reunió.

Inici del tercer llarg
Tercer llarg

En el quart llarg la roca millora ostensiblement i podem fer uns bonics passos en lliure. Passem la que hauria sigut la tercera reunió i seguim un diedre que abandonem per la dreta, per prosseguir per una doble fissura i un posterior diedre que ens porta sota d'un sostre que flanquegem de dreta a esquerra, i just a la punta del qual munto la reunió, també uns metres per sota de la reunió que marca la ressenya.


Quart llarg

Quart llarg

El cinquè llarg és el llarg estrella, tot ell assegurat amb parabolts molt propers entre si, i una roca excel·lent, la dificultat del llarg oscil·la entre el 6a i el 6b amb un final més difícil que nosaltres vam fer en A0, aquest llarg es pot fer tot en escalada artificial

Cinquè llarg

El sisè llarg supera un sostre en el seu inici, per continuar per unes plaques de molt bona roca i generós equipament. Quan s'acaben les assegurances cal decantar-se una mica a la dreta per tal de pujar pel lloc més fàcil fins arribar a la sisena reunió.


A la Cinquena reunió


Finalitzant el sisè llarg amb el ganivet dels diables al fons

El setè llarg el vam trobar completament net d'assegurances i llevat d'un pitó que vam col·locar tot just sortint de la reunió no vam ser capaços de trobar cap més emplaçament per col·locar assegurances flotants llavat d'una sabina. De totes maneres passats als primers metres que son bastant verticals, la paret va perdent progressivament inclinació i dificultat. Passem una reunió aprop de cim i pocs metres més amunt trobem un altre reunió, on ja ens podem treure les cordes i començar la llarga baixada fins retrobar-nos un altre cop amb el cotxe que tenim aparcat a Santa Cecília.

Portàvem el claus que havia llegit en un blog, set en total, una V grossa, dos V mitjanes, una V petita, dos universals, una falca de fusta i un bong, el bong i el tac de fusta no el vam fer servir, també portàvem un joc de Camalots del 0,3 fins el numero 2, aquest últim tampoc el vam usar, un alien blau, quatre tascons i vint cintes exprés (millor portar-ne trenta) completaven el nostre material. Vam trigar set hores en la via, a les quals haurem d'afegir aproximació i descens.

Escalada realitzada el 24/05/14 per Dany i Albert 

23 feb 2014

OFERTA ESPECIAL AL SERRAT DELS MONJOS

Via Oferta Especial entrant per la via Picnic

Serrat dels Monjos


Avui ens acomiadem del Serrat dels Monjos, doncs el proper cap de setmana ja entra en restriccions per nidificació d'aus.
Ens trobem al bar Muntanya de Collbató, la Laura, el Romaric, el Lluís, jo i també el Lluís Nadal que a vingut a fer el cafè amb nosaltres i aprofitarà el dia assolellat per fer una caminada per la muntanya. La Laura i el Romaric aniran a la interessant i bonica via Graffiti i el Lluis i jo anirem a la poc concorreguda Oferta Especial.

Ressenya de l'Armand Ballart
 
Casualitats de la vida tal dia com avui un 22/02/1992 de fa vint-i-dos anys l'Armand Ballart i el Fredi Parera estaven obrint aquesta via; per l'Armand va representar la seva via numero cent trenta com aperturista.

Encara que a la ressenya fica via equipada, nosaltres portàvem un joc de micros i un de Camalots fins el numero dos, i tot i no ficar gaires peces tampoc ens va destorbar portar-los.

Primer llarg
Comencem per la via Picnic per evitar l'entrada de la via que és molt difícil, desplomada i desprotegida, tot i així, el Lluís ha de fer uns passets de flanqueig una mica exposats per atansar el primer spit de la via. Un cop xapat toca fer un pas amb poca presa de mans per passar a la roca de la dreta, seguim en un flaqueig ascendent fins un petit diedre on fem un pas estrany protegits per un plom, millor intentar protegir amb algun flotant. Un cop fet el pas hi trobem un espit, fins aquí la roca ha estat una mica escamosa i descomposta, ara pujarem per una placa tombada amb bona roca fins arribar a la reunió.

 Primer llarg entrant per la via Picnic


 Primer llarg, un cop xapat el primer spit de la via Oferta Especial


 Primer llarg

Segon llarg
La intenció era barallar-me amb el llarg per intentar-lo en lliure, però de seguida m'he adonat que el combat estava perdut, el pas més dur es troba al principi tot just entre la primera i la segona xapa on tenim les mans a una fissura roma i els peus pràcticament penjant, de la segona xapa cal pujar per col·locar els peus on hi teníem les mans i ja anar flanquejat fins la reunió.

 Primera reunió


 Segon llarg

 Segon llarg


Tercer llarg
De la reunió estant podem veu tres spits que ens marquen l'itinerari a seguir, aquest potser sigui el llarg més bonic de tota la via, transcorre per una placa no massa vertical de roca impecable, plena de forats, un cop xapat el tercer spit ens decantem a la dreta per evitar els sostres que tenim al damunt, d'aquí fins la reunió tindrem de vigilar amb alguna presa dubtosa.
 
25/02/14 Un comentari de l'Edu em fa adonar del greu error que hem comés en aquest llarg, doncs els esmentats spits que es veuen des de la reunió pertanyen a la via Picnic. Ja deia jo que la dificultat del llarg no acabava de quadrar amb la de la ressenya. La Oferta Especial deu anar per la placa de la dreta de l'esperó,

 A la segona reunió ( foto Lluís Nadal )


Escalant el tercer llarg ( foto Lluís Nadal )
(La prova del delicte)

 Tercera reunió
 
Quart llarg
Sortim recte per una fissura fins trobar un spit, seguim una mica més amunt i comencem un llarg flanqueig horitzontal, al mig hi trobarem un spit i un altre casi al final, anem un parell de metres a la dreta per entrar en un diedre amb roca mediocre que fa de mal pujar i on no vaig veure manera de protegir resultant uns passos una mica exposats fins arribar a la quarta reunió.

 Quart llarg

Quart llarg

Cinquè llarg
Sortim per la dreta i de seguida trobarem un burí, uns metres més a la dreta trobarem tot junts un plom i un spit que asseguren el pas més complicat del llarg. Remuntem uns metres i ara sense manies iniciem un llarg flanqueig a l'esquerra per roca de primera, passem un esperoment i seguim el flanqueig. Aquí ja veurem un spit al nostre davant, senyal que anem bé, fem una mica més de flanqueig i remuntem uns metres fins trobar l'ultima reunió


 Cinquè llarg

 Cinquè llarg

La Oferta Especial la podríem definir com una via de tall clàssic, i com diuen ara modernament, una via no apte per a tots els públics. El grau obligat segons diu el llibre de Montserrat Cara Sud és de 6b, doncs si ho diu el llibre ho deixarem així.

11 ago 2013

DEL KORSARI A LA PARET DE SANTA CECÍLIA




Traçat aproximat de la via Del Korsari


Amb el Luis fem aquesta poc concorreguda via (nul·la informació a la xarxa) tot i estar publicada als llibres Montserrat vessant nord de l'Hita i també en el del Luichy i Buixó

Jo, ja fa temps que la tenia en ment, al igual que la seva veïna De la Princesa.
La via te de tot una mica, plaques, xemeneies i fissures, tot amanit amb roca que va des de molt bona a regular amb un equipament a base spits i claus en bon estat, on no en sobre cap, però tampoc en fan falta més. Via de ressalts i discontinua en la part central, però això ja ho sabíem.

Ressenya del David Hita extreta de la Noche del Loro


El primer llarg comença per un curt desplom, que fem en artificial ajudats per un arbre que hi ha a peu de via, son quatre passos, d'aquí sortim en lliure a una canal bruta però fàcil on podem protegir el tram fins la reunió amb algun friend petit.

Inici del primer llarg


El segon és al meu parer el millor de la via, comença per una espectacular i profunda xemeneia on podem anar buscant l'amplada que més ens agradi, encara que la línia la marquen les assegurances, un cop finalitza ens col·loquem a la paret per fer un flanqueig difícil no del tot evident on ens trobarem amb presa petita i arrodonida que ens farà dubtar de portar el camí correcta, de tota manera les assegurances sempre son aprop, un cop acabat el flanqueig pugem per una fissura fins la reunió.


Xemeneia del segon



Flanqueig del segon llarg

El tercer també és bo, el comencem per una placa que a mida que guanyem metres millora, fins escalar amb roca cantelluda de molt bona qualitat.


Inici de tercer llarg

El quart és un curt i fàcil tram que ens mana fins a la ferrada Teresina, en aquest punt ens posem les bambes i seguim la ferrada fins que arriba a la paret, aquí la resseguim a la dreta per un viarany un cop arriben a la paret d'en front baixarem uns tres metres i ja veurem un parabolt a la paret i una fissura amb un clau a un cinc metres, és l'inici del segon tram de la via.


Part per on va el segon tram de la via


Cinquè llarg, si el segon llarg és bo, aquest el segueix a poca distancia, comença per una fissura, hi tot seguit agafa la placa amb uns passos difícils (no obligats) seguim pujant fins un petit desplom que salvem per l'esquerra, per a mi el pas més difícil del llarg i de la via (no obligat) tot i estar catalogat de 6a en va costar més que el 6b del principi del llarg.

El sisè ens porta a una fissura en forma d'arc, els primers metres de la fissura son els més difícils, on i trobem tres spits, més amunt la dificultat disminueix fins arribar a la reunió.

El setè llarg guanya un desplom inicial i un vertical mur amb tècnica d'artificial, fins que la paret s'ajup considerablement i ja en lliure fàcil assolim el cim de la Paret de Santa Cecília.



La via en va semblar difícil en el seu grau, en la que i vam invertir unes quantes hores per escalar-la.
Amb un joc de friend petits ja farem, a més d'un estrep i una quinzena de cintes exprés.


ESCALADA EL 08/08/13 PER LUIS I ALBERT


29 jul 2013

TIM a la Paret de Sant Jeroni




Buscant l'ombra ens apropem a la la cara oest de la Paret de Sant Jeroni, és la nostre primera visita en aquest apartat lloc de Montserrat, cap de nosaltres hi havia estat abans. Escollim aquesta xemeneia on el sol no s'atreveix a entrar-hi en tot el dia, via oberta pels mítics escaladors de Sabadell, que ja l'any 1949 es van fixar en aquesta agosarada línia.

Fem l'aproximació pujant per la canal de la Font del Llum, un cop al coll del Migdia davallem fins trobar una desviació a la l'esquerra, passem la Talaia i ens desviem a mà esquerra per una torrentera, tot just abans de arribar a la Pilota, aquí es tracta d'anar torrent amunt fins topar amb la paret. Nosaltres no ho hem fet del tot bé però hem anat a petar al costat mateix de la via Nubiola – Torras. Aquí ens equipem i deixem les motxilles, ara resseguim la paret a l'esquerra primer en pujada i després davallant per una canal vertical que ens deixa al peu de la via.


Repartim els llarg i el primer li toca al Lluís, i ell mateix comenta en broma, “va!!! ja m'ha tocat el típic llarg de tràmit”, més tard s'adona que de tràmit res de res, el llarg està sense cap assegurança i costa trobar llocs per col·locar peces, a més a més, no acaba de localitzar la reunió, així que arriba amb els nervis ben tensionats.

 Primer llarg

Primer llarg

El segon és per a mí, els primers metres son còmodes d'escalar, s'hi troben fissures per col·locar catxarros i una reunió intermèdia amb quatre burins, més amunt també podem col·locar alguna peça més, fins que s'estreny la xemeneia i ens escup enfora, aquí la protecció és difícil i el que toca és tirar amunt fins caçar la reunió.

Segon llarg

Segon llarg

Ara l'hi tira la Lou, el tercer és el llarg més espectacular de tots, la roca té mala aparença i de fet algun còdol va anar a visitar el peu de via, res traumàtic. En aquest llarg hi vam trobar fins a set pitons, algun molt amagat, però la Lou devia portar un detector de metalls perquè els trobava tots, també hi ha un pont de roca i un spit. A meitat del llarg es deixa la protecció de la xemeneia i es fa un flaqueig per sota el sostre amb un pati impressionat sota els peus.

 Tercer llarg








 Una bona mostres dels pitons del tercer llarg

El quart és curt i també el fa la Lou. Tot i que les dificultats ja s'han acabat, encara tenim un pas on no podem baixar la guàrdia i que farem bé en protegir correctament, uns metres més amunt munta l'ultima reunió.

Foto cim

Ara toca baixar cap el sud fins un coll on hi trobem els dos ràpels que ens porten fins la base de la paret, anar a buscar les motxilles i desfer el camí de pujada, tot plegat ha sigut una bona experiència i una llarga jornada per a nosaltres. 


9 oct 2012

Camel a la Roca dels Arcs

El lunes algunos componentes de los albóndigas climb (Albert, Angel y Danny), osease la delegación con algún kilito de mas de los puretas climb hicimos la Camel de la Roca dels Arcs en Vilanova de Meià.
 
Una vía que personalmente la tenía en la lista de deberes desde hace muchos años y tengo que decir que me ha sorprendido gratamente, una cucada de vía y nada que envidiar a su vecina y también clásica Necronomicón, obviamente esta última un tanto mas difícil.
 
Me habían comentado que estaba muy sobada, pues no, de peores he visto, apenas algunos tramitos se notan algo sobados, el resto en muy buen estado, la roca en general bastante buena salvo un bloque peligroso al final de la bavaresa que convendría limpiar y en el último largo ya en terreno fácil otro bloque sospechoso.
 
Reequipada con parabolts, los justos, la reforzamos con algún alien pequeño. El recorrido está muy logrado siempre buscando la debilidad de la pared y cada largo tiene su que.
 
Nos guiamos de la reseña del Escalatroncs y nos saltamos las reuniones opcionales que marca, que mejor no hacerlas, una por que es de buriles y la otra por que está en medio del muro y sería una R muy incómoda.
 
 
A destacar el segundo largo con una bonita bavaresa, el tercer largo espectacular mas fácil de lo que parece a priori con una cantidad de cantos generosos, si que es cierto que las cuerdas al final del largo rozan bastante, pero al entrar flanqueando hacia la reunión ya en terreno mas fácil te permite ir estirando las cuerdas con una mano, y también interesante un tramito del L4, a la salida de la reunión una plaquita de unos 3-4 metros donde están los pasos mas finitos de la vía pero bien asegurados, en fin, una vía muy recomendable y disfrutona.
 
L1
 
L2
 
L3
 
 
L4
 
L5