8 jul 2012

CADE a la Miranda de la Portella

La reunió més maca d'Agulles!
Dissabte de la setmana passada, anem amb Lourdes a aquest racó que tant m'estimo i conec. La via ja l'havia feta, però em continua agradant. Al davant, a la Roca Gran de la Portella, Albert, Salva i Joan Carles van evolucionant per la Lapònia. Dia de molta calor, però que el vam passar ben fresquets! La piulada

15 jun 2012

Via Raisam a l'Escolanet



Via : Raisam
Primera ascensió : el Juny del 1999 per Joan Samso i Raimon Torner
Dificultat : MD+ 6a/Ae (no subestimeu el grau)
Desnivell : 210 metres
Equipament : bàsicament spits en molt bon estat, a excepció d'un, suposo que la via no deu fer massa que ha estat reequipada amb spits, però també hi trobarem claus i parabolts en el cinquè llarg i en alguna reunió.
Reunions : còmodes i amb tres bons punts d'assegurança
Material : portàvem: un joc complet de Camalots fins el nº4, tres micrófriends, tres tricams una vintena de cintes exprés, vages savineres i un estrep per cap.


Un cop fetes les escalades més clàssiques i assequibles de Frares, Tocava buscar alguna alternativa per poder escalar a l'ombra aquest dies calorosos que s'aproximen. Ja feia temps que buscant en el llibre del David Hita de cara nord de Montserrat, em cridava l'atenció aquesta via, que qualificava de bonic recorregut i de dificultat assequible i etiquetada de recomanable, per acabar de documentar-me busco a la xarxa i ben poca cosa hi trobo, dono una mirada al llibre del Daniel Brugarolas i també la qualifica d'escalada esplèndida i amable dins el que ofereixen les nord de Frares.
Doncs hi tindrem d'anar a donar un cop d'ull. Quant arribem a peu de via el que veiem és descoratjador, un primer llarg de mala roca, terrós i amb força herba per tot arreu i el segon també es veu amb molta vegetació, pel cantó positiu, veiem les xapes del segon llarg que sembla que no estan molt separades i tenen un aspecte lluent que ens fa confiar en el seu bon estat.
Dubtem uns instants i barallem la possibilitat d'anar al diedre Heiz Pokorski del Bisbe, que tenim just a la dreta i és l'altre ressenya que portem, però la veritat és que també s'hi veuen un munt de matolls. Al final decidim escalar la primera opció i que surti el que tingui que sortir.

L-1 ( 4º – 15 metres )
Comença el Lluís pujant per roca descomposta i terreny indefinit, a pocs metres de terra troba un clau i d'aquí va a buscar l'inici de l'evident fissura del segon llarg passant per entremig d'uns arbustos, matolls i terra inconsistent.


L-2 ( 6a A0 – 45 metres )
Als primers passos els protegeixo amb un friend del 0,75 i tot seguit en poso un del nº1 (és tot el material que nosaltres posarem en tota la via) ara ja arribo ha caçar el primer spit, a partir d'aquest punt, el llarg el trobarem tot equipat. Els passos més complicats del llarg els trobarem abans de fer el flanqueig a la dreta, que nosaltres vam solucionar amb un parell d'A0.

Segon llarg

Segon llarg

L-3 ( 6a Ae – 40 metres )
Li toca al company, surt de la reunió per la dreta per agafar un espit i després recte amunt fins un clau, aquí comença un artificial una mica desplomat, són set o vuit passos fins que la paret s'ajeu i el perdo de vista. Ara progressa més lentament i no ho acabo d'entendre, doncs ja no desploma i el llarg segueix sent d'artificial, quant pujo de segon ja ho veig clar doncs hi ha varies sortides d'estrep que de primer tenen que fer-te vibrar d'allò més i mes tenint en compte que no ha desplegat l'estrep en tot el llarg. 

Inici del tercer llarg

Tercer llarg

L-4 ( 5+ Ae – 45 metres )
El principi del llarg es veu ben equipat, el que em dona confiança per sortir amb certa tranquil·litat,
vaig poc a poc guanyant metres i xapant els primers spits fins que en xapo un al costat d'un plom que esta amb la rosca quasi tota sortida, aquí la tensió augmenta, fins que puc xapar el següent i tornar-me relaxar una mica. Vaig flanquejant a la dreta fins una gran fissura on potser hi podria anar bé el Camalot del quatre, però tinc un spit no gaire lluny i me'n vaig directe a ell. Ara toca un evident flanqueig a l'esquerra i uns metres més amunt trobarem un petit desplom amb tres spits, teòricament de sisè grau, però a mi en sembla estratosfèric i com que la següent tirada és d'artificial trec directament l'estrep i sense manies faig els tres passos fins la reunió.

 L'spit en mal estat
Tercera reunió

 Quart llarg

 Quart llarg

L-5 ( Ae 35 metres )
Aquest llarg ataca un desplom ben equipat (crec que amb parabolts del sis amb doble femella) i s'arriba a la seguen reunió sense cap problemes, jo anant de segon un cop es surt del sostre i veient les bones preses que hi ha, ho provo en lliure, i surten uns bonics i atlètics passos de sisè.

Quarta reunió 
Cinquè llarg

L-6 ( 5+ - 30 metres )
Començo la ultima tirada, el primer spit es troba a quatre o cinc metres i costa una mica arribar-hi , són uns passos on la presa hi és, però no es massa generosa, quant fico la cinta exprés m'hi agafo per passar la corda, no vull tenir cap ensurt ara que ja estem acabant la via, amb l'spit xapat el panorama canvia i tot es veu més senzill, ara trobo un parell de claus en un tram fàcil, més amunt un parell d'spits, que ajuden a superar l'últim mur abans de fer el cim d'aquesta agulla, que trepitjàvem per primer cop.

Foto del cim amb un tros del Lloro darrera 

Escalada realitzada el 09/06/12 per Lluís i Albert

12 jun 2012

Via El vianant a la Paret de Santa Cecília


EL VIANANT

Primera ascensió : el Juny del 1993 per Andreu Pagès i Joan Rovira
Dificultat : 7a ( obligada 5+ A1)
Desnivell : 230 metres
Material utilitzat : Camalots de 0.5 – 0.75 i el del numero 4 a més de unes 20 cintes exprés




Ens ajuntem dos puretes i parell de “lolos” per anar a fer la via El Vianant a la Paret de Santa Cecília.
Segons la guia del Hita, 240 metres MD+/A1 – 7a ( màxim obligat 5+ / A1)
Jo hi estaria bastant d'acord, encara que per gaudir de la via és millor anar-hi amb un grau quelcom superior. 

Primer llarg

Primer llarg



L-1 (15 metres 5+ )

El primer llarg és curtet, uns quinze metres escassos, només començar-hi trobaren un clau, i abans de xapar les dues assegurança que ens queden ( parabolt ) col·loquem la última adquisició del Lluís, un flamant i lluent friend del quatre.


 Segon llarg

L-2 ( 25 metres 6a+ )

El segon llarg és potser el més difícil i continuu de la via 6a+/b (descomptant evidentment el 7a del sisè llarg) sobretot el primer terç, després es relaxa una mica per tornar a tindre que fer un cop de gas per entrar a la reunió.



Tercer llarg




L-3 ( 50 metres 6a )
El tercer és per mi el més bonic de tots, comença una mica ajagut i gradualment es va redreçant fins la verticalitat total, però sempre trobarem la presa salvadora per no patir, abans d'entrar a la reunió la dificultat decau, però ens regala un “aleje” de cinc o sis metres que no ens deixa perdre la concentració.

L-4 ( 30 metres 5+ )
El quart puja per uns ressalts amb uns passos que no estan gens malament.

L-5 ( 40 metres 3+ )
Llarg de transició per anar a buscar una fissura

Sisè llarg

L-6 ( 30metres A1 o 7a )
Aquest llarg puja per una fissura en forma d'ela invertida en la que hi col·loquem un parell de friends mitjans per poder superar-la, un cop sortim de la fissura ens queden uns metres d'escalada molt fàcils fins arribar a la sisena reunió.

L-7 ( 30 metres 6a )
Els primer passos dels llarg son molt verticals i resultant ser força fins i difícils, jo diria que potser podria ser una mica més de 6a, un cop passat aquest tram protegit amb quatre parabolts sortim a la dreta a buscar una ampla xemeneia que remuntem fins el final per muntar reunió. Aquí el fregament de les cordes es força important i potser seria millor fer la reunió en els arbres que es trobant abans de la dita xemeneia.

L-8 ( 20 metres 4+ )
Curt tram, que sense masses dificultats ens porta al cim d'aquesta paret.


 Escalada realitzada el 02/06/12 per Pep, David, Lluís i Albert

21 may 2012

Via Wounded knee al Tossal de Mullapans



 Via : Wounded knee
Material : 18 cintes exprés
Dificultat : 6a - Ae
Equipament : Parabolts
Primera Ascensió : L'any 2005 per Joan Vidal   



Ressenya extreta de la Noche del loro 


Avui per fi fem la primera escalada al Tossal de Mullapans. Cap de nosaltres no havia escalat mai en aquest indret de la muntanya, i això que portem un munt d'anys venint a Montserrat setmana si, setmana també. Ara fa tot just tres setmanes que ens hi vam apropar per fer-hi la primera escalada, però no vam ser capaços de trobar el lloc (Peró això pertany a una altra història)
Escollim la via Wounded knee, que mirant la ressenya ens sembla atractiva, són tres llarg de cinquè i sisè grau combinant amb artificial de poca dificultat i totalment equipada amb parabolts.
L'aproximació la fem des de Monistrol en més o menys un hora.


Zona on es troba la via 


L-1 ( 40 metres 6a - Ae )
Els primers passos de la tirada els farem en artificial, fins ben bé arribar a la meitat del llarg, a partir d'aquí la paret perd inclinació i es deixa pujar en lliure amb passos de presa petita que resulten força fins, però que es poden seguin fen en artificial si es vol. Més amunt i conforme ens apropem a la reunió les presses son més abundants i ens permeten pujar amb més facilitat tot i que haurem de parar atenció a on ens agafen, ja que trobarem algunes preses sospitoses.


 Primer llarg


L-2 ( 30 metres 6a – Ae )
La sortida de la reunió és d'equilibri sobre petites preses, un cop guanyats els primers metres la dificultat minva i es progressa més ràpidament fins arribar a un petit desplom que guanyem en artificial, un cop la paret perd verticalitat i la presa és més abundant retornem a l'escalada lliure, fins arribar a la segona reunió.



 Primera reunió des del segon llarg


Tram final del segon llarg
 
L-3 ( 35 metres 5+ - Ae )
En aquest llarg, potser també trobarem els passos més difícils a la sortida de la reunió, ara és qüestió d'anar pujant en lliure fins arribar a una fissura vertical, que podem superar en lliure, potser 6a+/b o pujar en artificial fins arribar a la tercera i ultima reunió de la via.


 Tercer llarg


Tercer llarg


 Finalitzant el tercer llarg
 
El descens el fem amb un parell de ràpels per la mateixa via, però crec que és més recomanable fer-ne tres, per evitar possibles enganxades de corda a les sabines existents en el recorregut.

Els Mullapans, no sol ser un lloc massa concorregut pels escaladors, pot ser és que les vies no mereixen massa la pena, la veritat és que la que em fet nosaltres no és cap cosa del altre mon, però en ha servit per conèixer aquest indret de la muntanya, i no descarto tornar-hi més cops.



Activitat realitzada el 19/05/12 per Lluís, David i Albert 

4 may 2012

TRES ERAN TRES EN LA VIA UES


.....O LOS ALBÓNDIGAS EN OLIANA

.....DE BUENA MAÑANA
















ALBÖNDIGAS CLIMB
POC A POC I ANAR PATINT















A LAS DOCE DEL MEDIODIA
COMIENDO LO QUE HABIA














LA SEGUNDA PARTE EMPIEZO
COÑO!! SI QUE ESTA MUY  TIESO















JA COMENÇA L'HOSTILITAT
I A LA CINTA ESTIC PILLAT










   




CON QUE AIXO ESTA DESPLOMAT
HA PLOGUT I NO ENS HEM MULLAT















LOS PIES DEL JOSEP MOLAN UN MONTON
....Y POR ENMEDIO, VAYA OSTION!!!







   


ECHAMOS EL DIA ENTERO
Y SIN HACER UN WALERO!!!!







       



         YATÀ, CHACABAT