Je, je,je, no creieu que no escalem,
doncs aquest mes de gener pel cap baix entre tots els Puretes haurem
fet més d'una vintena de vies, a més d'unes quantes sortides
d'escalada esportiva, el que passa és que tots estem molt mandrosos
i ningú piula.
Fotografia extreta de ROCAINEU
No se perquè desprès d'haver fet onze
vies al Serrat dels Monjos aquesta em quedava encara pendent.
Em reuneixo al Muntanya amb la Laura,
el Pep i el Romaric, que havia de venir amb un company, per anar a la
Graffiti, però apareix tot sol. Ell fa ben poc que ha fet la
Mil·lennium, i el Pep ja porta temps intentat fer la Llepet, així
que per fi s'alineen els astres i decideixen atacar aquesta difícil
i extraordinària via, de lo millor del sector.
Ressenya de ESCALATRONCS
Marxem tots junts, nosaltres es quedem
uns metres abans, ells estaran uns cinquanta metres a la nostra
dreta, però on la paret fa un gir, el que fa que no ens puguem
veure.
Començo el primer llarg just pel
diedre, on els friends fan la seva feina, quant arribo a la primera
reunió, comença a caure una minsa pluja, ens fem quatre crits per
decidir el que fem, però no ens sentim i decideixo recuperar cordes,
son quatre gotes però ja han deixat la roca tota mullada. La
companya encara no ha començat a pujar, i decideixo tornar a deixar
cordes avall, munto un ràpel i baixo uns deu metres, des d'aquí
veig a la companya i m'hi puc comunicar perfectament. El plugim ha
parat i dubtem que fer. Li dic a la Laura que vagi a preguntar als
companys de la Llepet el que pensen fer, ells diuen que de moment
intentaran seguir pujant una mica més a l'espera de que millori el
temps. Doncs nosaltres per no ser menys farem el mateix, remunto els
deu metres i torno a muntar la reunió, entre pitos i flautes ha
sortit una ullada de sol que ha deixat completament eixuta la paret.
Enllaçant el segon i tercer llarg
Enllaçant el segon i tercer llarg
Quina via més bonica. Encara que ara anem per la Guateque, que
aquesta si que la he fet un parell de cops, la torno a gaudir com si
fos la primera vegada. Enllacem el segon i tercer llarg, el quart es
força tècnic i fi. Ara som al passamà on la via es separa
definitivament de la Guateque, ens queden tres llargs, els dos
primers molt bons, i com diu al Lluís al seu blog, no els vaig
trobar gaire més difícils que el quart llarg.
Cinquè llarg
Quant estem a la
sisena reunió veiem que els companys que estaven a la Llepet ja
estan al camí del Monestir. Fem l'ultim llarg, i muntem reunió en
uns matolls. Ara he llegit al blog del Lluís que hi ha una reunió
muntada, que no vam saber veure, i que tampoc vam buscar, perquè ens
pensàvem que no n'hi havia. Marxem ràpid a buscar els ràpels, que
els companys ja fa estona que esperen, en muntem un parell de curts,
i davallem per l'embut que ens porta a l'ultim ràpel, que els
companys han tingut a bé deixar-nos muntat, i com que el dia ens ha
deixat escalar, cosa no gaire clara de bon matí, anem a celebrar-ho
al mateix bar, amb les cerveses de rigor (no tots), unes olives i
patates braves, que ja esta bé. I és que amb la crisi la cosa no
dona per a més.
