Mostrando entradas con la etiqueta Paret dels Diables. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Paret dels Diables. Mostrar todas las entradas

3 ago 2012

Via GAM a la Paret dels Diables



Paret dels Diables 


Desde el mes de mayo que ronda por la mente la posibilidad de escalar en la temible Pared de Diables, esta vez la mítica vía GAM. Tan popular entre los escaladores por su espectacular techo.
Todo comenzó en un comentario con Albert, mientras intentábamos encontrar el pie de vía de "Els Maldecaps de la Lourdes", realmente resulta ser una curiosa similitud porque desde ese día un nuevo "maldecap" me sobrevino y que ya no se me quitó de la cabeza: la GAM de Diables......!!!!!!!
Como escaladora con falta de experiencia, nada más pensar en la Pared de Diables y más si cabe en esta vía, me sobrevienen síntomas de encogimiento de estómago, sudores y temblores de piernas. Para un profesional de la medicina, éstos podrían ser consecuencia de alguna enfermedad común, pero para alguien que escale son más bien debidos a pensar que aquello a lo que te propones está fuera de tu alcance (al menos para mi).
Tenía que ser yo la que le dijese a Albert el día concreto de escalada, pero los días iban pasando, cada vez que pensaba en la Pared de Diables y en concreto en el techo de la GAM los “síntomas enfermizos” se apoderaban de mí.
Al final, pusimos como fecha el sábado 28 de julio. La fecha se iba acercando y tan solo algún imprevisto ajeno a nosotros podría dar al traste con la escalada.
Llegó el día: escalar la GAM de Diables sin haber hecho antes techo alguno con estribos. Un día de bochorno, con previsión de alguna tormenta a partir de media tarde.
Al llegar al "bareto", me encuentro con la sorpresa de una reunión improvisada de Puretas con destino a la STAE de Sta Cecilia. Nos dirigimos al refugio de Sta Cecilia, preparamos el material, suficiente agua, gran dosis de valor y… allí mismo nos separamos con la incógnita de si nos encontraremos de nuevo para la cervecita de final de jornada.
Con un sol de justicia, Albert y yo comenzamos la aproximación. Cuando nos damos cuenta ya casi estamos a pie de vía y todavía no hemos repartido los largos. Divagando unos minutos, en la sombra de un árbol, la decisión es que comienza Albert y el techo para mi (pues…vaya suerte la mia jajja pero no pongo objeción alguna ya que resulta todo un desafío) .
En total, unos 300m de V+/Ae, repartidos en diez largos, dos de ellos como "guindillas picantes": el L5 de Ae en diagonal izquierda con un ambientillo muy curioso que te va preparando para el L6+L7, o lo que es lo mismo, el temido techo, en donde se comienza con flanqueo de V+ para acabar totalmente suspendido en el auténtico vacío sobre los estribos haciendo acrobacias de chapa a chapa; para finalmente salir del techo (no sin esfuerzo) en libre (menos mal que es IV y con dos chapas bien juntitas).
A partir de aquí ya solo quedan tres largos muy disfrutones entre diedro, placa y pasos de finura en dónde por momentos te das el gusto de autoproteger lo suficiente como para no pasar miedo. Para finalizar, un tramo de puro tránsito hacia la cima y que a consecuencia del
inmenso viento que allí soplaba hizo que nos detuviésemos lo justo para cambiar los pies de gato por las zapatillas, recoger la cuerda y hacer la foto de rigor.

Primer llarg


Segon llarg


 Tercer llarg
Quart llarg
A la còmoda Quarta reunió 

Cinquè llarg
Arribant a la cinquena reunió  





Tres imatges dels enllaçats sisè i setè llargs 
A la vuitena reunió 
Novè llarg
Ben contents al cim dels Diables
Ressenya de la noche del loro
 


Text Lourdes

27 jul 2011

Via CADE a la Paret dels Diables


Via CADE a la Paret dels Diables
Primera ascensió: Xavier Pérez Gil, Emili Gil i Ramon Galí el 24/05/70
Dificultat: 7c ( dificultat obligada 6a A2 ) 220 metres
Material: joc de fissurers i joc de friends
Horari: 6 hores en cordada de tres
Categoria: molt recomanable


Serrat de les Onze - Paret dels Diables

Avui quedem per anar a la CADE de la Paret dels Diables, una via clàssica que encara ens mancava en aquesta paret. Oberta el 24 de Maig del 1970 pel grup d'escalada del Centre Excursionista de Catalunya - CADE, és la segona via oberta en aquesta paret, tan sols existia en aquell moment la encara avui impressionant línia de la Lluís Creus, o TIM, que es va avançar quinze anys a la CADE. Als anys setanta també van ser els anys de l'obertura de les vies Sànchez Martínez 30/11/70 i GAM 07/12/70 fent un trio que esdevindria un dels més clàssics de la paret, sobre tot les dues últimes.

A les nou fem una parada tècnica al bar Anna on ens trobem amb altres companys del grup Puretas, per fem petar la xarrada mentre prenem un cafè, i més tard cadascú marxa cap al seu objectiu .

Nosaltres ens dirigim a Santa Cecília on deixem el cotxe, d'aquí agafem el camí de l'Arrel fins davant de la paret, tot just abans d'un replà d'una antiga carbonera surt el sender que ens deixarà a tocar de paret, la resseguim a la dreta amb lleugera baixada fins el peu de via, la via comença a la perpendicular del punt més baix d'un bosquet penjat, al peu de via trobarem un arbre .


Ressenya de The Crow's net

L-1 ( 6ª 20 mts.) + L – 2 ( 3º 40 mts. )

Comencem enfilant-nos per l'arbre per guanyar els primers metres i de seguida passem a la paret on trobarem uns passos molt fins i tècnics que en tendència a la dreta ens portaran fins a la primera reunió que passem de llarg per enfilar un tram terrós i amb força vegetació que ens portarà fins a la segona reunió .



Passos tècnics al primer llarg

L - 3 ( 6b 35 mts. )

Aquest llarg ha sigut per a nosaltres el més interessant de tota la via, es tracta d'un llarg semi equipat on tindrem que posar forces peces, friends i encastadors que entrén molt bé a les fissures, tot i ser un llarg molt vertical es pot reposar i posar les assegurances amb tranquil·litat. És un llarg cinc estrelles sense cap mena de dubte.



Magnific tercer llarg

L - 4 ( 6 ª + 25 mts. ) + L - 5 ( 6ª 20 mts. )

Sortim de la reunió superant un petit desplom per la seva dreta, seguidament trobarem una petita placa en la que ens decantarem a la dreta, amb passos difícils i poc evidents i de seguida entrarem a la reunió que passarem de llarg per enfilar una fissura diedre on una figuereta ens facilita la superació del pas més complicat del cinquè llarg.



Entrant a la cinquena reunió

L - 6 ( 7a+ 35 mts. )

Aquesta és una tirada on l'ambient aeri pren protagonisme, es troba perfectament equipada per poder passar en escalada artificial, el que permet apurar algun pas en lliure tot depenent del nivell de cadascú.


Inici del sisè llarg

L- 7 ( 7c 30 mts. )

Es tracta de la tirada més desplomada de la via, a diferència de l'anterior en aquesta haurem d'equipar tres o quatre passos per poder passar en artificial, a la part final del llarg ens trobarem amb una sensació de buit impressionant, molt més del que sembla abans de fer la via.




Bonic i desplomat setè llarg

L - 8 ( 4+ 15 mts. )

Ens trobem a la reunió més penjada de tota la via, el llarg vuitè és molt curt i ja no presenta masses dificultats, sortirem recte per bones presses fins arribar a terreny pla, on trobarem l'última reunió



Activitat realitzada el 23/07/11 per Antonio, Lluís i Albert