Anglada-Cerdà a la Boleta Foradada.

Ressenya

Anglada-Cerdà a la Boleta Foradada.

Dijous 07/07/2011

Que es pot dir d’aquesta via que ja no estigui dit.?

Si es fes un recull de les millors de Montserrat, aquesta seria una d’elles.
Traçat magnífic i atlètic amb un final acrobàtic.

Solament dir que la via té algun parabolt a les dues ultimes tirades per poder fer en lliure, i un parabolt sense xapa a la tercera tirada (es pot protegir amb friends)

No l’explicaré, ja que amb la ressenya i uns retratos, no fan falta paraules.

Tant de bo, tots aquests que tenen el “gallet” fàcil, vegin que sense tantes expansions, fa quaranta-sis anys, s’obrien V-I-O-T-E-S i amb un compromís que amb el material d’ahir i d’avui, son totalment segures.


Escaleu mes i no obriu tanta misèria.


Material :
Aliens del Verd en amunt, Camalot 1-2-2-3-3-4 , joc de Bicoins i els estreps.

Primera i segona tirada juntes

Tercera tirada

Quarta tirada

Espectacular cinquena tirada

Últim llarg

Per fi tocant la boleta

La cara de la Moreneta tornant al cotxe




Text: Buitre
Fotografíes: Jose i Buitre

Viatge Apatxe al Serrat de la Pastereta

Dance-climbing, la nova modalitat per a escalar...

Diumenge, canviem de plans per culpa de la calor, i guiats per l'enveja a Joan Enric, que la va fer dissabte, ens fiquem en aquesta via, de tall esportiu, que no és la nostra especilitat, però que ens va agradar moltíssim. Traient el primer llarg, que no és pròpiament de la via (un III+), tots els llargs són macos. La roca va variant d'un llarg a l'altre, però és sempre entre excel·lent i increïblement bona per escalar. No us la perdeu! La piulada

Via GEDE a l'Escorpí

El Contrafort de l'Escorpí al centre de la imatge

Via GEDE a l'Escorpí 160 mts. V+ A1

Aquest dissabte tornem a Can Maçana buscant l'ombra, no tenim cap via determinada però mentre hi arribem va prenent força l'idea de fer la GEDE a l'Escorpí, a l'aparcament ens troben als companys de la Colla Xapoutot que fa poc que han fet aquesta via, ells ens la recomanat i ens en fan cinc cèntims del que trobarem, cosa que agraïm. Ens vestim d'escaladors i sortim cap els nostres destins els Xapoutot a la regió de Frares a fer la magnifica Anglada – Cerdà a la Boleta Foradada i nosaltres una mica més aprop, agafem el camí d'Agulles i un cop passada la Cadireta agafem el camí del Coll del Porc i després de unes quantes esses en pujada trobem el trencall que ens porta cap el Coll del Portell Estret o d'Agulles, quant el camí passa a tocar de les parets em d'estar atens a prendre un petit sender que ens dura fins el peu de via.

Escalan els fotogenics diedres dels dos primers llargs

No diré gaires coses d'aquesta via, dons i ha força informació en els blocs, sense anar més lluny tres companys nostres del The Puretas Climb també la varen fer fa ben poc. Nosaltres vam empalmar els llargs primer i segon i el quart i cinquè quedant en quatre llargs ben bonics.

Escalan el penúltim llarg

De material portàvem els micros, els Camalots fins el 2, i uns quants encastadors que vam fer servir per escanyar algun burí, 15 cintes Exprés, un pedal per cap, i cintes savineres

En resum una via fantàstica, cent per cent clàssica, imprescindible i del tot recomanable.

Escalada el 02/07/11 per Lluís i Albert

VIA MATUTE COLLEGATS

Vía Matute   130m  6b     Agulla del Gos   COLLEGATS

Primera visita a Collegats y seguro que por lo guapo que es el sitio no será la última.

Señor de barba con platano.

Llegamos por la tarde con monazo de escalar y la idea de hacer algo rápido, con aproximación mínima y que nos sirva como toma de contacto para ver de qué palo va la roca y saber cómo se juega en la vías de la zona ya que para los dos es la primera vez en COLLEGATS y desde la furgo el tema parece muy tieso, y lo es.

Lo tapiorro desde el parking.

La vía escogida es la Matute, vía divertida y asequible, asegurada en su justa medida con paraboles, la vía es de escalada atlética donde haremos el gorila hasta en los IV con unos cantos de escándalo, vía muy tiesa y con patio en los dos primeros largos. Eso si la roca no es para tirar cohetes que digamos, según dicen los gourmets la roca es un conglomerado entre Montserrat y Riglos, para nosotros es un festival de cantacos romualdos que muchas veces hay que abrazarlos más que agarrarlos, con algún agujero generoso y donde hay bastantes cosas para los pies, eso si vas remando de brazos casi todo el rato haciendo el gorililla.

Arista por donde va la via mas o menos.

L1 6b

Después de dos horas de furgo, el culo plano, y en frio, nos parece un 6b durillo y atlético de jolines, además flipamos un poco con la roca, es de la rojiza de la zona y según el compi casi es barro. Quizás no es para tanto, pero el conglomerado es raro y lo cierto es que si que da la sensación de que si tiras demasiado de los cantos que son como patatas gordas, se arranquen y te vayas pá abajo.

Aquí se rompe un canto de pie en pleno apretón en los pasitos durillos y ya tenemos el primer mini-vuelo de la expedición con el consecuente cerrojazo de asterisco y el chupa-chupa que me mire esto bien.

Una vez centrados de nuevo y metidos en la vía tiramos hasta la reunión por terreno como mínimo vertical y con unos cantos generosos disfrutando como enanos.

L1

R1 para arriba

R1 para abajo

L2  V+

Se sale franqueando de la reunión a la derecha a pillar el desplomaco que se ve, en fins, un V+ de aquellos que no sabes si a pies volaos o subiendo talón, vamos tibada gorila de las buena abrazado a unos cantos como un microondas de gordos y con patio debajo la bolsa en magnes.

Inicio del L2

Pelenado en el L2

L3 IV+

Pedazos de IV gorilillas, desplomaillos y brutotes hasta pillar una chimenea que lleva hasta la reunión.

Pillando el canalon

Tipica foto de un culo en el L3

IV peleones en el L3

En la R3

L4 6a

Largo guapo y vertical hasta la cima, donde la parte más dura en este caso es mas técnica y fina a diferencia del resto de la vía.

Disfruton L4

Joan Enric apretando en el L4

Descenso por una ferratilla facilona que sale por la izquierda según se mira todo recto cuando se sale de la vía.

Entre Línies a la Miranda de Can Jorba

Curses de puretes al sol de la Miranda

Nova puretada improvisada dissabte passat. Arran del sopar dels puretes, el que era una escalada de dos, es va convertir en una puretada ben nombrosa. Sobre la via, poca cosa a dir. No és cap meravella, potser és de les pitjors d'aquesta paret, que tampoc està per gaires alegries, però que té trams interessants en tots els llargs. La piulada