Via Llepet al Serrat dels Monjos

Via : Llepet

1ª ascensió : 1995 per F. Rosell, T. Jiménez i V. Esteve 

Dificultat : 6b+

Metres : 120

Material : joc de friends

Valoració : recomanable

 

 

El dissabte ens trobem al bar Anna, l'Eloy i el Carles ( Krls ) que aniran a la via Pic-nic i l'Antonio i jo que no tenim res previst, però decidim acompanyar-los i fer una via que es troba una mica més a la dreta. La via en qüestió és la Llepet que ja vam escalar l'hivern del 2007 i de la que en guardàvem un bon record.

Ressenya de Diari d'escalada

L-1 ( 6a )

La primera part del llarg pertany a la via Peperone i és on les assegurances son més escasses i la roca és un pel crostosa, és per tant el tram on tindrem de ficar més material, a mig llarg quan el diedre inicial s'acaba ens decantarem a la dreta per agafar una fissura on hi trobarem un clau que costa una mica de xapar, ara seguirem per la fissura on hi trobaren alguna assegurança més fins arribar a la reunió.

L-2 ( 6a+ )

Sortim per la continuació de la fissura que ara es converteix en un diedre obert, el passos més difícils el trobarem a la sortida de la reunió, quan s'acaba el diedre sortim per la dreta i de seguida es tomba la paret i ens ofereix una fàcil escalada fins aprop d'entrar a la reunió que es redreça fins situar-nos a sota d'un petit sostre on hi trobaren un pitó i per la seva esquerra entrem a la segona reunió.

 Segon llarg

L-3 ( 6b+)

Sortim recte per un mur molt bonic de forats, quan el deixem agafem una fissura diedre que tenim d'abandonar a l'esquerra, és el lloc on trobarem els passos més difícils del llarg i de la via, un cop fets els tres o quatre passos de flanqueig seguirem recte per entrar a la reunió.

Tercer llarg

L-4 ( 6b )

Sortim flanquejant a l'esquerra per una placa tombada fins agafar la fissura evident que tenim davant, els primers passos per remuntar la fissura són els més tècnics i difícils del llarg, quan la fissura s'acaba sortirem per la placa de la dreta i amb pocs metres arribarem al final de l'escalada. L'última reunió la vam muntar a uns arbusts ja que no vam saber trobar cap reunió muntada.

Activitat realitzada el 24/12/11 per Antonio i Albert

Peus Negres a la Serra de Busa

Via : Peus Negres

Primera ascensió : Desembre del 2010

Dificultat : 6b

Metres : 130

Material: Joc de friens, els tascons poden ser útils

Ressenya del Blog del Eduz

Avui l'Alex ens porta per sorpresa a la Serra de Busa, on cap de nosaltres hem escalat cap vegada. El lloc resulta ser encisador, davant nostre s'obra una muralla de tons vermellosos d'uns cent metres d'alçada, solcada per fissures, plaques i diedres de totes les mides i tot això amenitzat per un dia radiant que ens permetera escalar en màniga curta tot i ser als primer dies d'hivern. La via escollida és la Peus Negres, es tracta d'una via oberta per en Joan Vidal tot just fa un any, La via es troba totalment equipada amb parabolts a excepció del primer llarg on tindrem de protegir tot el diedre d'entrada fins arribar a sota d'un sostre on ens podrem assegurar amb el primer parabolt de la via.

 Fotografia parcial de la Paret sud de la Busa

L - 1 ( 6b ) Llarg d'autoprotecció fins arribar al primer bolt, on un sostre ens barra el pas, aquí flanquejarem a l'esquerra per roca dolenta fins poder caçar la fissura de l'esquerra del sostre, aquest últims passos són els més difícils del llarg, un cop superada la fissura de seguida trobem la primera reunió.

Escalant el primer llarg

L-2 ( 6a+ ) Els primers metres són els més difícils, un cop superat un petit sostre per la seva dreta la dificultat minva, però en aquest punt les assegurances son més distants, més amunt la paret es redreça i tot seguit entrem a la segona reunió.

 El segon llarg de la via

L – 3 ( 6b ) A la primera meitat del llarg trobarem potser la millor roca de la via, son grans i bones presses que ens permeten atacar amb confiança el vertical mur que tenim davant nostres, cal dir que les assegurances properes també hi juguen un paper importat, a la segona meitat la paret perd verticalitat però també bé acompanyat d'una presa petita recoberta de molsa i de qualitat molt dubtosa, tan sols el fet de tenir les assegurances molt properes ens dona la confiança per passar el llarg en lliure.

L- 4 ( 4 ) Llarg de tràmit que tan sols val la pena si volem contemplar el magnific pla de Busa, de totes maneres si pugem al cim cal anar en compte ja que la roca en aquest tram es troba molt solta.

 Os penjat a la quarta reunió

Montserrat des de el pla de Busa

Podeu trobar més informació a Muntanyec i Escalatroncs

Escalada realitzada per l'Alex, Lluís i Albert el 23/12/11

Dersu Uzala a la Paret de l'Esperança (entrada Replicants)

Investigant l'estat de la qüestió: fissura ben neta!

Diumenge ens posem a la via Replicants, a la Paret de l'Esperança, però un atac de por al tercer llarg ens fa acabar per la Dersu Uzala, veïna propera, per la seva variant de l'Esperó, amb roca molt millor que l'original, ara que, amb ben poques dificultats. Una altra urgència per resoldre, que ha d'esperar fins a l'estiu almenys! La piulada

La Tribu a la Codolosa

Caravana de puretas!

Un grupet de puretes irreductibles, van desafia el fred i el vent dissabte passat, armats amb uns bocates de Ca l'Anna, van atacar i vèncer la temible muralla de la Codolosa: Relat dels fets

Maduritas calientes al Peladet de Rúbies

No és una "madurita", però la foto és maca...

De nou en aquest preciós racó, i per una via ben divertida, bona temperatura i un ambient genial: La Piulada