ESPERÓ NORD-OEST - ESPERÓ SÀNCHEZ
AL SERRAT DEL MORO
Aquest dissabte pugem al Bruc, allà hi trobem uns quants Puretas més, l'Isa amb dos companys, el Lluís, l'Àngel i el Sergio i uns quants companys de la Colla Xapoutot amb els que solem coincidir sovint. Un cop feta la xarada de costum i amb l'entrepà mig paït, marxem cap a diferents destins. El nostre es diu Esperó Nord-oest. Aparquem a Santa Cecília i fem el camí fins el peu de la Mas-Brullet, allá anem resseguint la paret a la dreta, passem uns blocs de roca i ens situem sota un diedre molt marcat, és el punt on comença la via.
Ressenya de RESSENYA.NET
El primer llarg és veu pelat d'assegurances, i em ve al cap aquella dita que diu, si no vols pols no vagis a l'era, miro la ressenya i la primera assegurança la marca a mig llarg, però el grau és assequible i la
possibilitat de posar assegurances flotants també, pujo decidit i vaig guanyant metres, poso la primera assegurança i ja xapo un clau, un burí claus fins arribar a un parabolt a pocs metres de la reunió, això
m'encoraja per provar uns passos sobre preses discretes i així aconsegueixo el llarg en lliure.
Primer llarg
Des de la reunió estant, ja es veu el recorregut i assegurances del segon llarg. Aquest també m'ha tocat a mi, i és que l'atzar te aquest capricis. Surto decidit a caçar un clau, el supero i en tic un altre, el següent queda més separat, però mentre m'hi apropo no veig cap lloc evident per col·locar una assegurança intermèdia així que amb una mica de sang freda arribo al clau, on començo a fer passos d'artificial fins pràcticament entrar a la segona reunió.
Segon llarg
Ara l'hi tira el David, és un llarg enganyós, ressegueix en la part mitja una fissura a l'esquerra d'un diedre evident, la fissura resulta força incomoda de superar on no trobem cap presa contundent, tot és petit i
arrodonit el que et fa dubtar d'agafar la presa correcta.
Tercer llarg
El quart llarg és molt curt surt per la dreta de la reunió fins xapar un parell de parabolts que ens segueixen portant a la dreta on trobem la quarta reunió.
Ara hi torna el David, sortida per la dreta de la reunió a buscar un clau a la fissura, un parell de passos d'A0 i recte fins un altre clau, d'aquí flanqueig a l'esquerra fins un diedre, el supera i torna a la dreta en busca de la reunió.
El sisè em va agradar força, sortida atlètica de la reunió, fissura amunt, de quatre grapes per la lleixa, uns passos de bavaresa boníssims, trobem una reunió que saltem, ens atansem a un tac de museu on al seu costat col·loco un camalot del numero dos, hi uns pocs metres més endavant i ja a la cara oest fem la sisena reunió.
Els dos següents també em toquen a mi, que el David i l'artificial encara no son massa amics. De la reunió estant, l'inici del llarg sembla assequible en lliure, però de seguida m'adono que vaig força errat, trec
l'estrep i vaig fent metres amb alguna curta sortida amb lliure sempre protegit amb un bon parabolt, fins que es decantem a l'esquerra per fer la setena reunió, just al fil de l'esperó.
Setè llarg
El vuitè llarg pot ser sigui el més obligat, encara que la dificultat no és massa alta, t'obliga a escalar i l'escenari comença a ser imponent, passat un clau la paret es redreça aquí faig tres passos d'A0 i pocs
metres més amunt, en un replà munto la reunió d'un parabolt, un burí i un bon camalot del 0.75
Vuitè llargEl novè i ultim llarg el fa el David, surt uns metres verticals per una fissura fins una savina aquí el terreny s'ajup i roca es degrada, ara toca encarar l'ultim ressalt també amb rocam mediocre i ja corona el cim on fa l'ultima reunió.
Foto cim
Bona escalada de tall clàssic on vam fer servir un joc de camalots fins el numero dos un petit joc d'encastadors un estrep per cap una plaqueta
recuperable i una vintena de cintes exprés.
