La Tribu a la Codolosa

Caravana de puretas!

Un grupet de puretes irreductibles, van desafia el fred i el vent dissabte passat, armats amb uns bocates de Ca l'Anna, van atacar i vèncer la temible muralla de la Codolosa: Relat dels fets

Maduritas calientes al Peladet de Rúbies

No és una "madurita", però la foto és maca...

De nou en aquest preciós racó, i per una via ben divertida, bona temperatura i un ambient genial: La Piulada

Petit Four a la Pastereta

Àngel, acabant el primer llarg

Diumenge passat (ja sé que vaig tard!), vam anar Àngel, Eloi i jo a fer aquesta discreta però bonica via del Joan Asín a la soleiada cara est de la Pastereta, protegits del vent fred i amb una bona temperatura. Un matí agradable amb bona companyia. La Piulada

Dama de los Vientos a la Pala del Coll (Montroig)

Impressionant diedre del primer llarg, que dóna el plus a l'escalada

Segura, bonica, tècnica, i curta escalada en aquest preciós paratge, que mai deixa de sorprendre'ns. Molt recomanable, no sé si malgrat o gràcies a l'excés de parabolts, que permeten que et dediquis a escalar sense pensar en res més: La piulada

Via Camí a Caledònia al Pollegó Est

 Via: Camí a Caledònia

Dificultat: 6b 

Recorregut: 130 metres

Material: joc de friends i aliens, joc de tascons i quatre pitons 3 universals i 1 v grossa per el segon llarg 

El divendres em passo a xafardejar una estona per la llibreria Altaïr, i sorpresa, trobo un nou llibre de ressenyes de Montserrat de la factoria Rock topo, de seguida agafo els 14,20 euros que val i me l'emporto cap a casa. El llibre en qüestió es diu Monserrat Rock Climbs Vessant Sud meitat est, recull algunes vies clàssiques i esportives del Clot de la Mònica, Vinya Nova, Can Jorba i Plecs del llibre – Montgròs. De fet poques novetats hi trobarem si ja contem amb els llibres de Montserrat Sud i La Plantació, però fullejant el llibre hi trobo la ressenya de la via Camí a Caledònia, amb els detalls d'assegurances, com acostumen a tenir les guies de Rock topo. El que em fa decidir a escalar-la aquest mateix dissabte. Quedem al bar Anna del Bruc i just arribant ens veiem amb el Lluís que se'n va a fer esportiva i ens comenta que fa poc hi avia un bon grapat de Puretes per allà. Fem un cafè i ens dirigim a la canal de l'Artiga, a mitja pujada ens saluden els companys de la Colla Xapoutot que ja estan a les primeres reunions de les vies Nexus i Replicans, nosaltres seguim pujant fins l'inici de la coneguda via Son de la llarga que també és l'inici de la nostra via. Farem la via en cordada de tres, el primer llarg de tercer grau que és molt senzill el farem en lliure integral i els altres tres seran un per cada un. Jo faré el primer, que és el més senzill dels tres, el que té millor roca en conjunt i el que està millor assegurat. L'Antonio el segon, amb una sola assegurança, sensiblement més difícil i amb roca molt mediocre a la segona part del llarg. I el tercer pel Santi, és el llarg més difícil dels tres, però amb els spits i intercalant friends queda força arreglat, si no fos per la part final on també la roca empitjora molt i es fa difícil la autoprotecció.

L -1 ( grau 3 - llargada 30 metres – equipament 1 spit )

Llarg molt senzill en el que ens decantarem en diagonal ascendent cap a la esquerra fins trobar un bon arbre on farem reunió.

Segon llarg

L -2 ( grau 6 - llargada 30 metres – equipament 8 spits )

És el llarg més senzill dels tres que ens queden, el de millor roca i el més ben assegurat, puja bastant recte primer per unes plaques fissurades i després per un diedre que abandonarem a l'esquerra per entrar a la reunió. Que muntem sobre dos spits, en un còmode replanet. 

Tercer llarg

L - 3 ( grau 6a+ - llargada 30 metres – equipament 1 spit )

És segur el llarg psicològicament més difícil on s'ajunten la manca d'assegurances fixes amb una roca dolenta en la segona meitat del llarg, en la que et has d'agafar amb molt de compte.

El llarg comença per la fissura de la dreta de la reunió, que es converteix en diedre, i més endavant en placa, en aquest punt trobarem l'únic spit del llarg, d'aquí flanquegem a la dreta per trobar una altre fissura, en la que trobarem els passos més difícils del llarg donat a la poca confiança que ens dona la roca on ens agafem, més amunt la roca no millora gaire però perd verticalitat i es deixa fer millor fins entrar a la reunió, que es troba desplaçada a la dreta. 

Quart llarg  

L - 4 ( grau 6b - llargada 45 metres – equipament 7 spits )

Es tracta d'un diedre molt bonic i força mantingut, llàstima del final que torna a tenir una pèssima roca.

Sortim per l'esquerra de la reunió per entrar al diedre on ja es veuen els spits, però per arribar al primer tindrem de protegir algun pas, i més amunt entre spit i spit també anirem col·locant assegurances intermitges fins al final del diedre, on trobaren les primeres roques dubtoses que ens fan sortir per la placa de l'esquerra, uns metres més amunt trobarem l'ultim spit i d'aquí temin que flanquejar a l'esquerra per sobre d'una gran llastre que sembla que s'aguanti per pur miracle, la ressenya diu tirar a l'esquerra fins un arbre, nosaltres vam tirar recta amunt per terreny molt insegur fins unes savines on van fer l'ultima reunió. 

Pollegó Est

Via escalada per Antonio, Santi i Albert el  3/12/11