VENTAFOCS

ROCA PONENT 

Roca Gris (esquerra) Roca Ponent (centre) Pollegó de la Vinya Nova (dreta)

Tres dies de festa, però sols puc gaudir divendres per escalar. 

Escolto al MOLINA: dijous pluja i divendres les escorrialles de la tempesta !!

Torno a escoltar el temps, miro el METEOCAT, torno a escoltar el temps, miro el RADAR ... ara el GoogleMaps, que si pa-kí, que si pa-llí.

Truco a l'Albert: sortirem a les 9 i al passar per Martorell decidirem o CA LA MONTSE o farem mes Kilòmetres.

Toma, toma i toma ... un solet  acarona la cara sud de Montserrat i enfilem cap a COLLBATO.

 Ressenya de rocaineu

 

Ja fa dies que hem va parlar de la VENTAFOCS de la ROCA PONENT i avui al veure-la des de l'aparcament de la Vinya Nova ja m'agradat, aquell diedre vermellós penjat allà dalt fa que m'aclareixi la gola.

Arrenca l'Albert, aquest cop vol fer els llargs que l'altre vegada li varen tocar de segon i hem cedeix "molt amablement" el segon i el QUART llarg (ignorant de mi); llarg plaquero que t'agafa en fred, molt sinuós, cal escalar per on toca (no sempre per on son les assegurances) llarg ben assegurat amb spits i algun buril.

El segon llarg es molt guapo, curtet i amb bona roca, aquí les assegurances estan mes espaiades; faig la reunió als dos bolts de la TIERRA Y LIBERTAD.

Surt l'Albert per l'esquerra, per una fissura vermella (amb claus i spits) que porta fins el diedre i ... cap amunt que aquí no hi ha res. 

Arribo a la reunió molt animat "que guapo, quin llarg, potser no feia falta portar tanta ferralla" (iluso) i surto cap amunt sense mirar-m'ho massa (gran error), xapo dos burins (el primer me'l salto) i ... cony !! que malament he entrat al diedre !! espera que baixo !! no, que pujo !! UF-UF on és el Camelot del 4 ? no en portem, merda !! (JOSE hoy lo encuentro a faltar y de verdad !!) UF-UF cap amunt. Jo, que estic escalant amb el cangurito posat, tinc una sensació de SAUNA brutal. UF-UF  ara el groc, ara un vermell, ara el blau ...  COLLONS AMB EL OFF-WIDTH !!! ... i quan crec que la cosa afluixa (deixo la fissura i escalo per una placa) veig que l'únic burí del llarg està a ... allà dalt. UF-UF amunt a buscar l'última reunió. Puja l'Albert, una encaixada de mans i en dos ràpels som a terra. Sentim tronar, una negror cobreix el cel. Aprofitem ara que encara no plou per baixar cap el cotxe ràpidament.

Son quatre llargs, però sortim amb les mateixes sensacions com si haguéssim fet una gran via.

Hem repetit el joc de Camelots fins el 3 (he trobat a faltar el C-4 ) i un joc de tascons.  Els Aliens els hem passejat. 

Som dins del cotxe i comença a ploure, UF-UF, que just.

Primer llarg

Primer llarg

  Segon llarg

Segon llarg

Tercer llarg

Tercer llarg

Quart llarg

 

Roca Ponent

 

Camel a la Roca dels Arcs

El lunes algunos componentes de los albóndigas climb (Albert, Angel y Danny), osease la delegación con algún kilito de mas de los puretas climb hicimos la Camel de la Roca dels Arcs en Vilanova de Meià.

 

Una vía que personalmente la tenía en la lista de deberes desde hace muchos años y tengo que decir que me ha sorprendido gratamente, una cucada de vía y nada que envidiar a su vecina y también clásica Necronomicón, obviamente esta última un tanto mas difícil.

 

Me habían comentado que estaba muy sobada, pues no, de peores he visto, apenas algunos tramitos se notan algo sobados, el resto en muy buen estado, la roca en general bastante buena salvo un bloque peligroso al final de la bavaresa que convendría limpiar y en el último largo ya en terreno fácil otro bloque sospechoso.

 

Reequipada con parabolts, los justos, la reforzamos con algún alien pequeño. El recorrido está muy logrado siempre buscando la debilidad de la pared y cada largo tiene su que.

 

Nos guiamos de la reseña del Escalatroncs y nos saltamos las reuniones opcionales que marca, que mejor no hacerlas, una por que es de buriles y la otra por que está en medio del muro y sería una R muy incómoda.

 

 

A destacar el segundo largo con una bonita bavaresa, el tercer largo espectacular mas fácil de lo que parece a priori con una cantidad de cantos generosos, si que es cierto que las cuerdas al final del largo rozan bastante, pero al entrar flanqueando hacia la reunión ya en terreno mas fácil te permite ir estirando las cuerdas con una mano, y también interesante un tramito del L4, a la salida de la reunión una plaquita de unos 3-4 metros donde están los pasos mas finitos de la vía pero bien asegurados, en fin, una vía muy recomendable y disfrutona.

 

L1

 

L2

 

L3

 

 

L4

 

L5

 

EL CAU DEL SIOUX

MONTREBEI

PARET DE CATALUNYA

 

Un parell de trucades entre setmana i divendres al vespre enfilem cap a Montrebei amb l'ALBERT i l'ELOY. 

La via escollida es EL CAU DEL SIOUX, oberta fa tot just tres anys amb un equipament força generós (possiblement per que va ser oberta en solitari) amb parabolts, pitons i algun pont de roca.

A l'arribar al prat  ... cotxes aparcats i tot just al nostre costat dos xiquets fan petar la xerrada després de sopar .... venim d'Aragó... de fer la TOTXAIRES i demà ... la GLOBEROS EN ALASKA... quin nivell !! Està clar que les noves generacions pugen forts.

 Ressenya de La noche del loro

 

Aproximació curta (però intensa) fins a peu de via i mentre desplego la corda trobo un regalet: una xapa Fixe nova de trinca (vaig llegir que en faltava una al 5è llarg i ja venia amb una de recanvi,  amb una mica de sort tornarà a casa).

Comença ELOY; agafa un mur de V+ assegurat amb un parell de claus, desprès escala fins a buscar una bona fissura per entrar a la R1. Varem afegir un alien Groc i varem llaçar una sabina.

 Primer llarg

 

El segon llarg arrenca per un diedre al damunt de la reunió; vertical i amb bona roca, equipat amb un parell de claus "on cal", varem afegir un tascó i un alien Vermell. Un bolt protegeix l'entrada a la R2.

 Segon llarg

 

Des de la reunió ja intueixes el llarg que vindrà: una placa vermella i dreta on les xapes et marquen el camí a fer; escales en lliure tot el que pots, uns passos d'A0 i continues per un mur vertical amb bon cantell fins arribar a la 3R. Equipat.

 Tercer llarg

 

Canvi de cordes i arrenco jo; al damunt de la reunió un desplom i desprès una placa equipada amb xapes. La placa: fina-fina, un cop fet el desplom en A0 vas pujant com pots, sortides en lliure apurant els peus a les regletes, uf-uf. Llarg equipat.

Inici desplomat del quart llarg

 Plaques compactes del quart llarg 

 

Surto de la R4 i agafo un fissura vertical fins a caçar el primer bolt, desprès un segon i el tercer que falta la xapa, col·loco la que he trobat i continuo cap amunt....quin llarg: 40mt, vertical i amb bon canto. Faig la R5 dins del famós CAU. Vaig posar un Camelot del 0,5 i l'Alien Vermell.

 Inici del preciós cinquè llarg 

 

 Cinquena reunió " El Cau " 

 

A la R6 fem el canvi de cordes, ara li toca a l'ALBERT; un llarg curtet de IV ens deixa a la R7.

Arrenca per un mur força dret, protegit amb dues xapes, fins caçar el peu d'un diedre (assegurat amb un pont de roca) vertical i amb poc cantell, un altre pont de roca i un clau ens deixen en una xemeneia de V+ amb un desplom al seu final. Al damunt una rampa de terra i pedres en porta a la R8.

 Setè llarg 

 

SORPRESA: els claus que protegeixen la "microfisura" de 6c no hi son...i la baga que penja del parabolt... el vent la col·locada fora del nostre abast !!  L'Albert posa un tascó petit (PETIT) i desprès l'Alien Blau (PETIT), caça la baga i surt cap a la dreta a buscar unes terrasses de terra i al CIM !! 

La via ens agradat força en conjunt; bona roca, equipament generós i les reunions còmodes la faran una gran clàssica.

 Inici del Vuitè i ultim llarg de la via  

 

 Foto de final de via 

 

 Fen el camí de tornada amb la Paret d'Aragó al fons 

 

 La gran fita

 Un altre cop al prat 

 

 Traçat de la via ( foto de la noche del loro )

Ressenya extreta de La noche del loro 2 

 

GEM als Plecs de la Vinya Nova

Terreny ben vertical!

Dissabte, fem una escapada Ferran i jo cap a aquest racó de temperatura incerta, amb la intenció de fer aquesta via, que molts de vosaltres ja havíeu fet, i que tenia a la carpeta de pendents de fa molt de temps. I va ser una sorpresa, equipament esportiu, bona roca, tret dels primers metres i passatges memorables i de gran qualitat. Molt recomanable! La piulada