Traçat aproximat de la via Del Korsari
Amb el Luis fem aquesta poc concorreguda
via (nul·la informació a la xarxa) tot i estar publicada als
llibres Montserrat vessant nord de l'Hita i també en el del Luichy i
Buixó
Jo, ja fa temps que la tenia en ment, al igual que la
seva veïna De la Princesa.
La via te de tot una mica, plaques,
xemeneies i fissures, tot amanit amb roca que va des de molt bona a
regular amb un equipament a base spits i claus en bon estat, on no en
sobre cap, però tampoc en fan falta més. Via de ressalts i
discontinua en la part central, però això ja ho sabíem.
Ressenya del David Hita extreta de la Noche del Loro
El primer llarg comença per un curt
desplom, que fem en artificial ajudats per un arbre que hi ha a peu
de via, son quatre passos, d'aquí sortim en lliure a una canal bruta
però fàcil on podem protegir el tram fins la reunió amb algun
friend petit.
Inici del primer llarg
El segon és al meu parer el millor de
la via, comença per una espectacular i profunda xemeneia on podem
anar buscant l'amplada que més ens agradi, encara que la línia la
marquen les assegurances, un cop finalitza ens col·loquem a la paret
per fer un flanqueig difícil no del tot evident on ens trobarem amb
presa petita i arrodonida que ens farà dubtar de portar el camí
correcta, de tota manera les assegurances sempre son aprop, un cop
acabat el flanqueig pugem per una fissura fins la reunió.
Xemeneia del segon
Flanqueig del segon llarg
El tercer també és bo, el comencem
per una placa que a mida que guanyem metres millora, fins escalar amb
roca cantelluda de molt bona qualitat.
Inici de tercer llarg
El quart és un curt i fàcil tram que
ens mana fins a la ferrada Teresina, en aquest punt ens posem les
bambes i seguim la ferrada fins que arriba a la paret, aquí la
resseguim a la dreta per un viarany un cop arriben a la paret d'en
front baixarem uns tres metres i ja veurem un parabolt a la paret i
una fissura amb un clau a un cinc metres, és l'inici del segon tram
de la via.
Part per on va el segon tram de la via
Cinquè llarg, si el segon llarg és
bo, aquest el segueix a poca distancia, comença per una fissura, hi
tot seguit agafa la placa amb uns passos difícils (no obligats)
seguim pujant fins un petit desplom que salvem per l'esquerra, per a
mi el pas més difícil del llarg i de la via (no obligat) tot i
estar catalogat de 6a en va costar més que el 6b del principi del
llarg.
El sisè ens porta a una fissura en
forma d'arc, els primers metres de la fissura son els més difícils,
on i trobem tres spits, més amunt la dificultat disminueix fins
arribar a la reunió.
El setè llarg guanya un desplom
inicial i un vertical mur amb tècnica d'artificial, fins que la
paret s'ajup considerablement i ja en lliure fàcil assolim el cim de
la Paret de Santa Cecília.
La via en va semblar difícil en el seu
grau, en la que i vam invertir unes quantes hores per escalar-la.
Amb un joc de friend petits ja farem, a
més d'un estrep i una quinzena de cintes exprés.
ESCALADA EL 08/08/13 PER LUIS I ALBERT
