15 jul 2013

Esperó Nord-oest



ESPERÓ NORD-OEST  -  ESPERÓ SÀNCHEZ 
AL SERRAT DEL MORO



Aquest dissabte pugem al Bruc, allà hi trobem uns quants Puretas més, l'Isa amb dos companys, el Lluís, l'Àngel i el Sergio i uns quants companys de la Colla Xapoutot amb els que solem coincidir sovint. Un cop feta la xarada de costum i amb l'entrepà mig paït, marxem cap a diferents destins. El nostre es diu Esperó Nord-oest. Aparquem a Santa Cecília i fem el camí fins el peu de la Mas-Brullet, allá anem resseguint la paret a la dreta, passem uns blocs de roca i ens situem sota un diedre molt marcat, és el punt on comença la via.
 
 Ressenya de RESSENYA.NET

El primer llarg és veu pelat d'assegurances, i em ve al cap aquella dita que diu, si no vols pols no vagis a l'era, miro la ressenya i la primera assegurança la marca a mig llarg, però el grau és assequible i la 
possibilitat de posar assegurances flotants també, pujo decidit i vaig guanyant metres, poso la primera assegurança i ja xapo un clau, un burí  claus fins arribar a un parabolt a pocs metres de la reunió, això 
m'encoraja per provar uns passos sobre preses discretes i així aconsegueixo el llarg en lliure.
 

Primer llarg


Des de la reunió estant, ja es veu el recorregut i assegurances del segon llarg. Aquest també m'ha tocat a mi, i és que l'atzar te aquest capricis. Surto decidit a caçar un clau, el supero i en tic un altre, el següent queda més separat, però mentre m'hi apropo no veig cap lloc evident per col·locar una assegurança intermèdia així que amb una mica de sang freda arribo al clau, on començo a fer passos d'artificial fins pràcticament entrar a la segona reunió.
 
 Segon llarg
 
Ara l'hi tira el David, és un llarg enganyós, ressegueix en la part mitja una fissura a l'esquerra d'un diedre evident, la fissura resulta força incomoda de superar on no trobem cap presa contundent, tot és petit i 
arrodonit el que et fa dubtar d'agafar la presa correcta.
 
Tercer llarg

El quart llarg és molt curt surt per la dreta de la reunió fins xapar un parell de parabolts que ens segueixen portant a la dreta on trobem la quarta reunió.

Ara hi torna el David, sortida per la dreta de la reunió a buscar un clau a la fissura, un parell de passos d'A0 i recte fins un altre clau, d'aquí flanqueig a l'esquerra fins un diedre, el supera i torna a la dreta en busca de la reunió.

El sisè em va agradar força, sortida atlètica de la reunió, fissura amunt, de quatre grapes per la lleixa, uns passos de bavaresa boníssims, trobem una reunió que saltem, ens atansem a un tac de museu on al seu costat col·loco un camalot del numero dos, hi uns pocs metres més endavant i ja a la cara oest fem la sisena reunió.

Els dos següents també em toquen a mi, que el David i l'artificial encara no son massa amics. De la reunió estant, l'inici del llarg sembla assequible en lliure, però de seguida m'adono que vaig força errat, trec 
l'estrep i vaig fent metres amb alguna curta sortida amb lliure sempre protegit amb un bon parabolt, fins que es decantem a l'esquerra per fer la setena reunió, just al fil de l'esperó.
Setè llarg 
 
El vuitè llarg pot ser sigui el més obligat, encara que la dificultat no és massa alta, t'obliga a escalar i l'escenari comença a ser imponent, passat un clau la paret es redreça aquí faig tres passos d'A0 i pocs 
metres més amunt, en un replà munto la reunió d'un parabolt, un burí i un bon camalot del 0.75
Vuitè llarg

El novè i ultim llarg el fa el David, surt uns metres verticals per una fissura fins una savina aquí el terreny s'ajup i roca es degrada, ara toca encarar l'ultim ressalt també amb rocam mediocre i ja corona el cim on fa l'ultima reunió.
 
Foto cim
 
Bona escalada de tall clàssic on vam fer servir un joc de camalots fins el numero dos un petit joc d'encastadors un estrep per cap una plaqueta 
recuperable i una vintena de cintes exprés.
 
 
 

9 jul 2013

ESPERÓ RIBAS


L'ESPERÓ RIBAS AL BASTÓ DEL FRARE



 Ressenya


Un altre clàssica al sarró !!
El cap de setmana pinta calorós i ens anem a la Cara Nord per buscar una mica d'ombra; amb l'ALBERT i l'ELOY escollim l'Esperó Ribas del Bastó del Frare.
Esplèndida via que recorre l'esperó esmolat del bastó, sempre a l'ombra del majestuós Frare Gros.

  Inici del primer llarg



 Arribant a la primera reunió 

Un primer llarg de 55mt ens posa en situació;un llarg atlètic que ens fa suar de valent, la roca es la típica de la cara nord però està força equipat amb pitons de tota mena. l'Albert ni es despentina.
El segon d'uns 20mt de "matojo-tracción" ens deixa a la base de l'esperó (aquí ens despentinem tots tres)

 El Pep iniciant del tercer llarg


 Tercer llarg


 L'Eloy iniciant el tercer llarg

Des de la reunió el tercer llarg sembla un "rampa" ( ja! ) això sí plena de còdols i patates... 35 mt de navegació buscant els pocs burins que hi han al llarg (jo he pogut posar un parell de merlets). 
Llarg vertical, mantingut i obligat: BRUTAL !! 

 A la tercera reunió 

 
 Quart llarg

El quart es curt (20mt i sols amb dos burins) es podria empalmar amb l'anterior, però com que som tres hem quedat de fer dos llargs cadascun, per allò de no perdre les amistats.

Cinquè llarg

El cinquè li toca a l'Eloy, un festival de còdols i burins, curiosament aquest llarg està més equipat que els altres, 40mts i reunió penjada.

Sisè llarg

L'últim llarg es entretingut, sortida fineta de la reunió per anar a buscar un altre cop l'esperó (aquí hem trobat els pitons col·locats)  un pas finet protegit amb dos burins donen pas a l'aresta final.

Foto cim

Fem cim i sembla que tots ens hem posat d'acord: una cordada al cim de l'Asiàtica i un altre al Bisbe, tots arribem a l'hora.
Boníssima via de tall clàssic, hem utilitzat l'Alien blau i el Camelot-1 (totalment prescindibles) i el que recomanem son baguetes fines per llaçar merlets. Aquí la destresa de cadascun ens farà escalar mès relaxats. 
Un altre clàssica al sarró !!!

   
Text PEP

CERVERA-RAUL A LA TALAIA GRAN


Este sábado quedamos un buen surtido de puretas para realizar esta preciosa vía.  La aproximación por la canal de la Font de la LLum aunque sigue igual de empinada que siempre, se hace agradable con la sombra, la fresca del bosque y la compañía

       
el Camell y la Talaia Gran
.

La reseña del Escalatroncs


  Nosotros por comodidad partimos el primer largo en dos, el segundo y tercero lo empalmamos y el ultimo también lo partimos en dos para poder montar la R en el rapel. Hay al menos dos parabolts que dan bastante "yuyu"  y un puente de roca en la salida intermedia del artifo que tampoco esta. De material creo que pusimos un tricam y algún alien 


2º largo
R2

Ambientillo en  el collado 

4º largo

Tramo de V+ en el 4º largo.

El sol se comporto y nos dio tregua. Una vía muy guapa y asequible, en un lugar solitario y grandioso. Para hacer un poquito mas amena la bajada por la canal de la llum, las cabras nos deleitaron con un bombardeo generoso de pedruscos que con habilidad montserratina íbamos esquivando. 

 



26 jun 2013

Intrèpida Sirena



 INTRÈPIDA SIRENA A LA PUNTA MILÀ - CALA MONTGÓ


Desde que fuimos a Rocamaura, la idea de hacer esta vía estaba pendiente de que llegara el verano y así ha sido, el 23 día de la verbena de Sant Joan, Pep, Sergio ( Caballero de la Tenaza ) y yo nos curramos esta preciosa vía.
 
  Ressenya

Después de algunas dudas sobre el estado de la mar, el domingo a las dos aparecemos en la playa tres puretas con cuerdas y el material colgando con una pinta que la gente alucinaba, pero ande van esos, es que es  carnaval ?

L'aproximació

 Le pagamos al barquero  y subimos a la zodiac con ganas de aventura y vaya si la tuvimos, al principio el mar estaba tranquilo pero al poco rato aquello empezó a moverse que parecía una montaña rusa ( maror segun el barquero ) Pep, firmemente agarrado a un cabo de cuerda hacía cara de pensar, pero cómo me he dejado engañar para meterme en una barca con mala mar para ir a escalar, al final llegamos frente a la pared y ahora toca bajarse y eso tiene su miga porque el mar está revuelto y el barquero no lo tiene claro y nosotros mucho menos, el 1º en desembarcar es Sergio que para algo es Patrón, pies al agua y pep y yo acojonados viendo que acabamos en el agua, al final encontramos un muro de piedra al que agarrarse y saltamos a la roca, ahora hay que franquear a pelo hasta la R0 y antes de llegar, la zodiac se ha pirado, así que o salimos por arriba o nadando.
 
   Ja som a peu de via

Esto ya es otra cosa, roca buena y quimícos, tenemos un subidón sólo por no haber acabado en el agua. Empieza Pep y progresa bien, tira para atrás pero hay canto, una travesía con paso más fino y reunión.

 
 Primer llarg

 Segon llarg

Después empalma el 2º y el 3º con la misma tónica: canto y extraplomado. Sergio y yo le seguimos bien y el 4º cambiamos y voy yo, el patio es espectacular, el mar bajo los pies y la bahía de Rosas al fondo, el canto es generoso pero los brazos se resienten, un largo más y se acaba, el 5º se deja hacer hasta un techito final con un franqueo muy aereo y guapo, llego al cim y monto reunión en un arbol, Pep y Sergio siguen detrás y fem LO CIM.
 
Quart llarg


Cinquè llarg
  
 Això s'acaba

Para Sergio ha sido un poco duro porque es su 1ª vía después de muchos años pero ha salido por arriba como un valiente, hemos disfrutado mucho con esta preciosa vía, quizá un poco más difícil de lo que dice la reseña pero bien equipada y con posibilidad de meter alliens ( nosotros pusimos un par ) totalmente recomendable ,aunque eso sí escoger un día de mar tranquilo.
 
Foto Cim
 
 
Text ELOY

18 jun 2013

Integral PIN I PON



Quedo amb la Isa a les 8 al hotel per anar a Collegats, haviem parlat d'un plà B ( quedar-nos a Montserrat), però tot xulos desprès de fer un cafè tirem cap a d'alt. Esmorzem al Sport de Bellcaire i seguim anem xerrant, però tots dos mirem de reull cap a les parets ( regalims i xorreres ) .al passar pel pantà de Terradets l'aigua li falta un metre per sobreeixir i al entrar al túnel (desprès del pont direcció tremp) es forma un nubol d'aigua de la quantitat que està caient, mai l'havia vist tant plé ; després ens enterem del desbordament de la Garona i no ens estranya veient el Segre com anava .
Al passar Tremp la carretera està xopa i les parets negres de l'aigua. Mitja volta i ara que fem???. Tirem cap a Sant LLorens de Montgai ja que les vies son rapides i l'aprox també.
Al final només esta relativament sec el Cilindre i la Isa hem proposa la paret del Pont ( ????? ), la integral Pin i Pon.
Es aquella típica paret que al passar dius mira, aqui n'hi han xapes i passes de llarg un cop i un altre. Just desprès del trencall de la carretera principal, passas el pont del riu i allà està.Sabia que tenia totxos, però no vies.
Es d'aglomerat  de calcari gris bonísim i vermell terros, te 4 o 5 vies ( la normal es veu que es molt xula ) i uns quants totxos.
La via comença en un replà a uns tres metres de la carretera i del camí, per entrar busquem el pas més evident, tirem cap al'esquerra i ja estem apeu de via.El primer llarg eés precios i el tercer també, els dos seguents son empalmes de transició. Fem cim, baixem al coll i amb tendencia a l'esquerra baixem per un corriol fins la llera del barranc i la carrtera ( passarem per diferents totxos ja al final ).
La via es guapa , val la pena????
Per si sola no, però si ha plogut i està xop allà escalaras, via o totxo ( la paret al fer terrases no regalima i al estar en un pas d'embut el vent seca la paret molt rapid ) , tot estacva xop, paret de l'Os, Cilindre, Formiguera i nosaltres hem escalat en roca seca, abrasiva ( no pasa gaire gent per allà) i cantelluda!
 L'aprox d'un minut i la baixada de 10, que més vols? pots fer una via a les altres parets i aquesta de complement. El primer llarg per si sol ja val la pena!.(hem fet la via amb un 70 i haguéssim tocat terra).
Com deia el profeta :" El tiempo se ha reido de los que no han venido", o de com un dia que donaves per perdut escales i disfrutes en un lloc nou.
les fotos restans les podseu veure a:
http.WWW. quenoportomaicameraitujahosaps.edu.