23 feb 2014

OFERTA ESPECIAL AL SERRAT DELS MONJOS

Via Oferta Especial entrant per la via Picnic

Serrat dels Monjos


Avui ens acomiadem del Serrat dels Monjos, doncs el proper cap de setmana ja entra en restriccions per nidificació d'aus.
Ens trobem al bar Muntanya de Collbató, la Laura, el Romaric, el Lluís, jo i també el Lluís Nadal que a vingut a fer el cafè amb nosaltres i aprofitarà el dia assolellat per fer una caminada per la muntanya. La Laura i el Romaric aniran a la interessant i bonica via Graffiti i el Lluis i jo anirem a la poc concorreguda Oferta Especial.

Ressenya de l'Armand Ballart
 
Casualitats de la vida tal dia com avui un 22/02/1992 de fa vint-i-dos anys l'Armand Ballart i el Fredi Parera estaven obrint aquesta via; per l'Armand va representar la seva via numero cent trenta com aperturista.

Encara que a la ressenya fica via equipada, nosaltres portàvem un joc de micros i un de Camalots fins el numero dos, i tot i no ficar gaires peces tampoc ens va destorbar portar-los.

Primer llarg
Comencem per la via Picnic per evitar l'entrada de la via que és molt difícil, desplomada i desprotegida, tot i així, el Lluís ha de fer uns passets de flanqueig una mica exposats per atansar el primer spit de la via. Un cop xapat toca fer un pas amb poca presa de mans per passar a la roca de la dreta, seguim en un flaqueig ascendent fins un petit diedre on fem un pas estrany protegits per un plom, millor intentar protegir amb algun flotant. Un cop fet el pas hi trobem un espit, fins aquí la roca ha estat una mica escamosa i descomposta, ara pujarem per una placa tombada amb bona roca fins arribar a la reunió.

 Primer llarg entrant per la via Picnic


 Primer llarg, un cop xapat el primer spit de la via Oferta Especial


 Primer llarg

Segon llarg
La intenció era barallar-me amb el llarg per intentar-lo en lliure, però de seguida m'he adonat que el combat estava perdut, el pas més dur es troba al principi tot just entre la primera i la segona xapa on tenim les mans a una fissura roma i els peus pràcticament penjant, de la segona xapa cal pujar per col·locar els peus on hi teníem les mans i ja anar flanquejat fins la reunió.

 Primera reunió


 Segon llarg

 Segon llarg


Tercer llarg
De la reunió estant podem veu tres spits que ens marquen l'itinerari a seguir, aquest potser sigui el llarg més bonic de tota la via, transcorre per una placa no massa vertical de roca impecable, plena de forats, un cop xapat el tercer spit ens decantem a la dreta per evitar els sostres que tenim al damunt, d'aquí fins la reunió tindrem de vigilar amb alguna presa dubtosa.
 
25/02/14 Un comentari de l'Edu em fa adonar del greu error que hem comés en aquest llarg, doncs els esmentats spits que es veuen des de la reunió pertanyen a la via Picnic. Ja deia jo que la dificultat del llarg no acabava de quadrar amb la de la ressenya. La Oferta Especial deu anar per la placa de la dreta de l'esperó,

 A la segona reunió ( foto Lluís Nadal )


Escalant el tercer llarg ( foto Lluís Nadal )
(La prova del delicte)

 Tercera reunió
 
Quart llarg
Sortim recte per una fissura fins trobar un spit, seguim una mica més amunt i comencem un llarg flanqueig horitzontal, al mig hi trobarem un spit i un altre casi al final, anem un parell de metres a la dreta per entrar en un diedre amb roca mediocre que fa de mal pujar i on no vaig veure manera de protegir resultant uns passos una mica exposats fins arribar a la quarta reunió.

 Quart llarg

Quart llarg

Cinquè llarg
Sortim per la dreta i de seguida trobarem un burí, uns metres més a la dreta trobarem tot junts un plom i un spit que asseguren el pas més complicat del llarg. Remuntem uns metres i ara sense manies iniciem un llarg flanqueig a l'esquerra per roca de primera, passem un esperoment i seguim el flanqueig. Aquí ja veurem un spit al nostre davant, senyal que anem bé, fem una mica més de flanqueig i remuntem uns metres fins trobar l'ultima reunió


 Cinquè llarg

 Cinquè llarg

La Oferta Especial la podríem definir com una via de tall clàssic, i com diuen ara modernament, una via no apte per a tots els públics. El grau obligat segons diu el llibre de Montserrat Cara Sud és de 6b, doncs si ho diu el llibre ho deixarem així.

18 feb 2014

Esperó de les Colobres al Cap del Ras




 Colobra escurçonera, foto de FORAVIAL



 Traçat de la via, foto de ROCAINEU


 Ressenya de ROMÀNTIC GUERRER






Dissabte anem amb la Laura, la Lou i el Romaric cap a Àger en busca del sol, però unes franges de núvols ens ho van impedir, el que afegit amb un lleuger ventet, va fer que la sensació tèrmica fos bastant freda.
Pel Romaric és la primera vegada que escala al Cap del Ras i per l'estrena van escollir, junt amb la Lou, la via Fanal Nocturn. La Laura i jo ens ficarem a la veïna Esperó de les Colobres.
Es tracta d'una de les vies clàssiques de la Paret, força comentada als blogs d'escalada per escaladors que escriuen i escalen millor de jo, així que poca cosa a dir. Aquesta entrada tan sols és l'excusa per penjar quatre fotos. 


També podeu trobar més informació, a par dels dos blogs ja esmentats

APRENENT
AQUI VES AL LLORO
ESCALES RODONES
ESPURNES
INDRETS D'ESCALADA
JOAN ASÍN
MUNTANYENC
SOMNIS D'AVENTURA
TOT I ESCALANT


 Primer llarg

 Segona reunió

 Tercer llarg

 Quart llarg

 
 Sisè llarg

 Sisè llarg

 Setè llarg


 Foto cim



9 feb 2014

MIL·LENNIUM AL SERRAT DELS MONJOS


Je, je,je, no creieu que no escalem, doncs aquest mes de gener pel cap baix entre tots els Puretes haurem fet més d'una vintena de vies, a més d'unes quantes sortides d'escalada esportiva, el que passa és que tots estem molt mandrosos i ningú piula.

 Fotografia extreta de ROCAINEU

No se perquè desprès d'haver fet onze vies al Serrat dels Monjos aquesta em quedava encara pendent.
Em reuneixo al Muntanya amb la Laura, el Pep i el Romaric, que havia de venir amb un company, per anar a la Graffiti, però apareix tot sol. Ell fa ben poc que ha fet la Mil·lennium, i el Pep ja porta temps intentat fer la Llepet, així que per fi s'alineen els astres i decideixen atacar aquesta difícil i extraordinària via, de lo millor del sector.

 Ressenya de ESCALATRONCS

Marxem tots junts, nosaltres es quedem uns metres abans, ells estaran uns cinquanta metres a la nostra dreta, però on la paret fa un gir, el que fa que no ens puguem veure.
Començo el primer llarg just pel diedre, on els friends fan la seva feina, quant arribo a la primera reunió, comença a caure una minsa pluja, ens fem quatre crits per decidir el que fem, però no ens sentim i decideixo recuperar cordes, son quatre gotes però ja han deixat la roca tota mullada. La companya encara no ha començat a pujar, i decideixo tornar a deixar cordes avall, munto un ràpel i baixo uns deu metres, des d'aquí veig a la companya i m'hi puc comunicar perfectament. El plugim ha parat i dubtem que fer. Li dic a la Laura que vagi a preguntar als companys de la Llepet el que pensen fer, ells diuen que de moment intentaran seguir pujant una mica més a l'espera de que millori el temps. Doncs nosaltres per no ser menys farem el mateix, remunto els deu metres i torno a muntar la reunió, entre pitos i flautes ha sortit una ullada de sol que ha deixat completament eixuta la paret. 


 Enllaçant el segon i tercer llarg

Enllaçant el segon i tercer llarg

Quina via més bonica. Encara que ara anem per la Guateque, que aquesta si que la he fet un parell de cops, la torno a gaudir com si fos la primera vegada. Enllacem el segon i tercer llarg, el quart es força tècnic i fi. Ara som al passamà on la via es separa definitivament de la Guateque, ens queden tres llargs, els dos primers molt bons, i com diu al Lluís al seu blog, no els vaig trobar gaire més difícils que el quart llarg. 
 
 Cinquè llarg

Quant estem a la sisena reunió veiem que els companys que estaven a la Llepet ja estan al camí del Monestir. Fem l'ultim llarg, i muntem reunió en uns matolls. Ara he llegit al blog del Lluís que hi ha una reunió muntada, que no vam saber veure, i que tampoc vam buscar, perquè ens pensàvem que no n'hi havia. Marxem ràpid a buscar els ràpels, que els companys ja fa estona que esperen, en muntem un parell de curts, i davallem per l'embut que ens porta a l'ultim ràpel, que els companys han tingut a bé deixar-nos muntat, i com que el dia ens ha deixat escalar, cosa no gaire clara de bon matí, anem a celebrar-ho al mateix bar, amb les cerveses de rigor (no tots), unes olives i patates braves, que ja esta bé. I és que amb la crisi la cosa no dona per a més.