30 oct 2014

HOLOCAUSTO AL CILINDRE







Dissabte PURETADA a St. Llorenç de Montgai.

Ens trobem tots els Puretes al BAR de Bellcaire. Mentre riem, fem un cafetó i anem lligant les propostes i els horaris; que l'amic Lluís ens ha encarregat una Paella i no es qüestió d'arribar tard...


Ressenya de ROCAINEU
 
Nosaltres portem triada la via HOLOCAUSTO al Cilindre: una aproximació de 5 minuts, 100 metres de via i una baixada de 10 minuts compleix plenament amb els nostres requisits, que volem complir els horaris i no fer tard a taula.


Inici del primer llarg
 
 
 Primer llarg
 
Pues al final... la cosa va anar justeta d'horari... un primer llarg la mar d'entretingut : per començar una fissura atlètica que ens fa posar alerta (sobretot a l'Eloy, que estrena soles als gats i li juguen una mala passada), grau obligat (v+/6a del bueno) i poques assegurances fixes (falta un clau), fins i tot un pel "expo" per arribar al primer dels dos bolts del llarg.
Una primera reunió penjada amb un espit de 8mm i dos caps de buri (afegir un parell de xapes recuperables al material), aquí hem trobat a faltar el clau que marca el croquis.

Inici del segon llarg
 
Comencem el segon llarg (pensant en els calamars i la cervesa); sortim per la dreta per cosir una "V" (a caldo) i anem a cercar un desplomet amb roca dubtosa, aquí veiem l'únic parabolt del llarg que protegeix una diedre molt exigent (6a+), desprès resseguim una fissura amanida (generosament) amb claus i que ens deixa a la segona reunió (V+).

 
 Inici del tercer llarg
 
 
 Tercer llarg
 
Reunió de cine: cinc burins (en bon estat) i mes penjada que el fuet que ens fotrem quan arribem al bar. L'Albert surt tot recte a la captura d'un pitó i amaneix la fissura amb uns camelots fins posar-se a sota d'un desplom (no tan fiero como lo pintan) equipat amb dos espits (6a+) i... lo cim.
La via ens ha agradat i força, amb cent metres et deixa el regust d'una gran escalada. Del tot recomanable (sempre i quan sàpigues en quina lliga jugues).

PEP BAGUÉ.
 
Foto cim



10 jul 2014

BARRUFETS A LA PALANGANA







 RESSENYA DE CARANORTE.COM

Aquest dissabte quedem al Bruc, amb el Dani el Romaric i el Pau (un amic del Romaric) ells dos aniran cap el Frare Gros i el Dani i jo anirem a la via Delicatessen del Sabre. D'aquesta via faig els primers sis o set metres, fins llaçar el segon pont de roca de la via, i veient la mala qualitat de la roca decideixo baixar. Hi ara que fem? Doncs anem cap a la Palangana a veure com es veu l'inici de la via Barrufets. Un cop allà decidim provar sort en aquesta via. Com que jo després de sortir rebotat de la delicatessen estic una mica negatiu decidim que millor que comenci el Dani el primer llarg.

A l'inici del primer llarg hi trobarem uns quants claus que ens porten cap a l'esquerra, fins el punt on tindrem de tirar recta amunt, ja veurem uns burins en un petit mur. És el pas més difícil del llarg, un cop superat, trobarem de seguida la primera reunió. El llarg es troba totalment equipat, i la roca que hi trobem és la típica de la Paret Nord Oest d'Agulles, on sempre va bé vigilar on t'agafes.

PRIMER LLARG

PRIMER LLARG

En el segon llarg escalarem la marca cicatriu en forma d'arc que presenta aquesta roca. En general la roca és bona, (encara que hi ha discrepància d'opinions al respecte) sobretot per les mans, que entren fins el fons de la fissura, on sempre hi ha un bon còdol per agafar, la qüestió de peus ja es té que mirar més. El llarg a dia d'avui es troba força equipat, amb claus ponts de roca i tacs en bon estat i amb unes vages ben noves i gruixudes. El pas més difícil el trobem a l'entrada de la reunió on també empitjora la roca i la fissura es difumina, però no patiu que aquí hi ha un bon parabolt.

SEGON LLARG

SEGON LLARG

SEGON LLARG

 El tercer, és un llarg que es fa tot en artificial, hi trobarem burins amb parabolts intercalats, per que no pugi molt l'adrenalina. A tres quarts del llarg i després de xapar un cap de burí, ens trobem que la següent assegurança, que és un clau, està molt lluny. Aquí nosaltres vam fer un pas de ganxo, però sembla que també es pot fer amb un friend o amb una petita sortida en lliure.

TERCER LLARG

TERCER LLARG
 
Enllacem el quart i cinquè llarg, sortim flanquejant en horitzontal a l'esquerra, trobarem un parabolt a la sortida de la reunió i ja veurem la següent reunió, que serà el proper punt d'assegurança. La deixem enrere i continuem recta en artificial de burí fins la fissura. Aquí hi trobem un encastador abandonat i algun tac i pont de roca on ens hi pengem sense manies, això si, havíem completat l'equipament amb un altre encastador (que allà es va quedar, encara que no era la nostre intenció) i tres Camalots del u dos i tres. En aquest tram també hi trobarem algun tac de fusta, però aquests si que no val la pena xapar-los, els tacs ballen i tenen el cordino prim i en mal estat. A partir d'aquí anirem trobant burins fins arribar a la reunió, aquesta té sis burins, a les altres reunions hi trobarem parabolts.

QUART LLARG
 
QUART LLARG
 
El sisè llarg comença amb tres passos d'artificial, sortim en lliure i trobem un burí tot seguit, i ja amb escalada més fàcil però sense cap protecció ens dirigim cap el cim, on farem reunió en la instal·lació del ràpel.

Amb uns quants encastadors, el semàfor d'aliens i els camalots fins el tres, crec que s'hi pot anar amb tranquil·litat, a més de una vintena de cintes exprés, un estrep i un ganxo. En tot cas podeu repetir alguna peça gran i si porteu el camalot del quatre en algun lloc el podreu ficar.

 FOTO CIM

La via ens ha agradat, i crec que es pot recomanar perfectament a tots aquell que ja hagin fet algunes de les vies de la Paret Nord d'Agulles.


 Escalada realitzada el 05/07/14 per Dani i Albert by Puretas Climb

17 jun 2014

PINK FLOYD AL MONTGRÒS




Aquest dissabte amb la Laura pugem fins el Montgròs, per escalar la via que es troba més a l'esquerra de la voluminosa cara est d'aquest cim. És una via oberta l'any 2011, pel que hi trobarem les assegurances encara ben lluentes. Les principals dificultats les trobarem al primer llarg, especialment a la meitat on hi ha un pas més difícil que la resta.
En el segon i tercer llarg les preses son més generoses i la dificultat minva un pel.
En el quart llarg la paret s'ajau definitivament fin arribar a la reunió, d'aquesta sortim per l'esquerra per agafar l'ultim llarg de la via Francesc Casanovas.
La via ens ha agradat força i la cataloguem de molt recomanable. Es passa bé només amb setze cintes exprés, encara que nosaltres portàvem també el semàfor d'aliens. 

RESSENYA DE MUNTANYA I VIDA

 Primer llarg

 Primer llarg

 Segon llarg

 Tercer llarg

 Tercer llarg
Foto cim

Escalada realitzada per Laura i Albert el 14/06/14 by The Puretas Clim

30 may 2014

VIA MANYOS - CASANOVAS

AL SERRAT DEL PATRIARCA







Parlant amb el Dany per anar a fer aquesta via o aquesta altre, d'anar a fer esportiva o via llarga, li deixo caure aquesta via, i ell de seguida accepta el repte, llavors aprofito per dir-li que haurem de fer servir el martell, en aquest punt a d'altres companys que ja els hi havia proposat la via em donaven llargues, però el Dany tot el contrari, diu, “jo també tinc pitons”, ja en portaré uns quants, i dit i fet.
Fem l'aproximació des de Santa Cecília, remuntem mitja canal dels Avellaners, fins que trobem un teix enganxat a la paret, és el punt on comença la via, si mirem amunt podem veure un doble burí que ens confirma que estem en el lloc correcte. El Dany treu la palleta més curta, això vol dir que ell començarà la via.

 Ressenya de La Noche del Loro


El primer llarg comença enfilant-se pel teix esmentat, fins xapar el doble burí, ara toca entrar en una fissura diedre en diagonal a l'esquerra, aquí la roca és de mala qualitat i no s'hi troben proteccions, el que obliga a col·locar un parell de pitons i algun friend i anar fent sortides en lliure. Més amunt apareixen algunes escarpes de l'època dels aperturistes que no donen gaire seguretat però et permeten arribar fins la reunió. Escalant de segon, el llarg es pot apurar amb lliure, encara que és poc agraït, degut a la poca confiança que ofereixen les preses.



En el segon llarg, fem una sortida en lliure de tres o quatre metres, fins un clau i així evitem haver de pitonar. Ara ja anem agafant claus i burins vells on s'intercalen parabolts que et donen confiança. En aquest llarg també hem fet servir els pitons i algun friend, nosaltres portàvem vint cintes exprés, i vam quedar molt curts, ben bé en fan falta trenta.


Segon llarg


 Segon llarg

El tercer llarg segueix la tònica del segon, és un llarg entretingut on haurem de tornar a clavar un parell de claus i fer alguna petita sortida en lliure, el friends també ajuden a fer algun pas. Aquí també esgotem les cintes i fem la reunió uns quants metres abans, en un pitó i un parabolt que possiblement fossin una antiga reunió.

Inici del tercer llarg
Tercer llarg

En el quart llarg la roca millora ostensiblement i podem fer uns bonics passos en lliure. Passem la que hauria sigut la tercera reunió i seguim un diedre que abandonem per la dreta, per prosseguir per una doble fissura i un posterior diedre que ens porta sota d'un sostre que flanquegem de dreta a esquerra, i just a la punta del qual munto la reunió, també uns metres per sota de la reunió que marca la ressenya.


Quart llarg

Quart llarg

El cinquè llarg és el llarg estrella, tot ell assegurat amb parabolts molt propers entre si, i una roca excel·lent, la dificultat del llarg oscil·la entre el 6a i el 6b amb un final més difícil que nosaltres vam fer en A0, aquest llarg es pot fer tot en escalada artificial

Cinquè llarg

El sisè llarg supera un sostre en el seu inici, per continuar per unes plaques de molt bona roca i generós equipament. Quan s'acaben les assegurances cal decantar-se una mica a la dreta per tal de pujar pel lloc més fàcil fins arribar a la sisena reunió.


A la Cinquena reunió


Finalitzant el sisè llarg amb el ganivet dels diables al fons

El setè llarg el vam trobar completament net d'assegurances i llevat d'un pitó que vam col·locar tot just sortint de la reunió no vam ser capaços de trobar cap més emplaçament per col·locar assegurances flotants llavat d'una sabina. De totes maneres passats als primers metres que son bastant verticals, la paret va perdent progressivament inclinació i dificultat. Passem una reunió aprop de cim i pocs metres més amunt trobem un altre reunió, on ja ens podem treure les cordes i començar la llarga baixada fins retrobar-nos un altre cop amb el cotxe que tenim aparcat a Santa Cecília.

Portàvem el claus que havia llegit en un blog, set en total, una V grossa, dos V mitjanes, una V petita, dos universals, una falca de fusta i un bong, el bong i el tac de fusta no el vam fer servir, també portàvem un joc de Camalots del 0,3 fins el numero 2, aquest últim tampoc el vam usar, un alien blau, quatre tascons i vint cintes exprés (millor portar-ne trenta) completaven el nostre material. Vam trigar set hores en la via, a les quals haurem d'afegir aproximació i descens.

Escalada realitzada el 24/05/14 per Dany i Albert 

10 abr 2014

VIA PENSIONISTES

A LA PARET DE L'EXTREM - MONT-ROIG


 Fotografia de ROCAINEU

05/04/2014
Avui amb l'Eloy, el Pep i el David, anem a descobrir la part central del Mont-roig, en concret la Paret de l'Extrem on cap de nosaltres hi ha escalat encara. Ens repartim en dos vies paral·leles. L'Eloy i el Pep faran la Festa del Paca, on apart d'escalada, també hi va haver una bona dosí d'aventura, però això forma part d'un altre historia. Nosaltres vam anar a la via de la dreta, la Pensionistes.




El primer llarg ataca una xemeneia d'aspecte “cutre”, però un cop t'hi fiques te n'adones que la roca es prou consistent, fins i tot molt bona, l'assegurament és generós, diria que en el llarg hi ha més d'una dotzena entre pitons i parabolts. La màxima dificultat del llarg és saber agafar la posició idònia en cada secció, doncs vas alternant encastaments de totes les maneres i mides, junt amb passos de diedre, que no sempre son del tot evidents.


Inici de la via


Finalitzant el primer llarg


Per començar el segon llarg travessem la feixa desplaçant-nos a la dreta i obviant els spits que tenim davant nostre, que pertanyen a la via de La Festa del Paca.
Aquest llarg comença per un diedret sota d'un sostre, quan arribem sota el sostre l'evitem flanquejant a l'esquerra, el llarg segueix en tendència a l'esquerra per superar una placa més llisa, a continuació superarem un mur amb passos més atlètics que difícils, d'aquí fins la reunió, ja no trobarem masses dificultats.


Segon llarg


Els companys al tercer llarg de la Festa del Paca

Del tercer llarg sortim de la reunió uns metres per l'esquerra, fins situar-nos a sota d'un diedre amb roca discreta, d'aquí ja veurem el primer parabolt, ara és qüestió d'anar-los seguint, en aquest llarg la paret és molt vertical i espectacular, pel contrari la dificultat és força benèvola.

 
 Tercer llarg


Al tercer llarg de la Festa del Paca

De l'ultim llarg, sortim per la dreta, uns passos fins ens permeten atansar un forat on hi col·loquem un ganxo que hi queda “a canyon” (és l'única peça que col·loquem en tota la via) però sense el ganxo, al meu parer, queda un passatge “expo” d'aquí cap amunt, el llarg el ressolem quasi tot en artificial, fent alguna petita sortida en lliure.
La via ens ha agradat bastant, ha superat les expectatives que teníem en un principi, de totes maneres cal recordar que es trobem al Mont-roig.

23 feb 2014

OFERTA ESPECIAL AL SERRAT DELS MONJOS

Via Oferta Especial entrant per la via Picnic

Serrat dels Monjos


Avui ens acomiadem del Serrat dels Monjos, doncs el proper cap de setmana ja entra en restriccions per nidificació d'aus.
Ens trobem al bar Muntanya de Collbató, la Laura, el Romaric, el Lluís, jo i també el Lluís Nadal que a vingut a fer el cafè amb nosaltres i aprofitarà el dia assolellat per fer una caminada per la muntanya. La Laura i el Romaric aniran a la interessant i bonica via Graffiti i el Lluis i jo anirem a la poc concorreguda Oferta Especial.

Ressenya de l'Armand Ballart
 
Casualitats de la vida tal dia com avui un 22/02/1992 de fa vint-i-dos anys l'Armand Ballart i el Fredi Parera estaven obrint aquesta via; per l'Armand va representar la seva via numero cent trenta com aperturista.

Encara que a la ressenya fica via equipada, nosaltres portàvem un joc de micros i un de Camalots fins el numero dos, i tot i no ficar gaires peces tampoc ens va destorbar portar-los.

Primer llarg
Comencem per la via Picnic per evitar l'entrada de la via que és molt difícil, desplomada i desprotegida, tot i així, el Lluís ha de fer uns passets de flanqueig una mica exposats per atansar el primer spit de la via. Un cop xapat toca fer un pas amb poca presa de mans per passar a la roca de la dreta, seguim en un flaqueig ascendent fins un petit diedre on fem un pas estrany protegits per un plom, millor intentar protegir amb algun flotant. Un cop fet el pas hi trobem un espit, fins aquí la roca ha estat una mica escamosa i descomposta, ara pujarem per una placa tombada amb bona roca fins arribar a la reunió.

 Primer llarg entrant per la via Picnic


 Primer llarg, un cop xapat el primer spit de la via Oferta Especial


 Primer llarg

Segon llarg
La intenció era barallar-me amb el llarg per intentar-lo en lliure, però de seguida m'he adonat que el combat estava perdut, el pas més dur es troba al principi tot just entre la primera i la segona xapa on tenim les mans a una fissura roma i els peus pràcticament penjant, de la segona xapa cal pujar per col·locar els peus on hi teníem les mans i ja anar flanquejat fins la reunió.

 Primera reunió


 Segon llarg

 Segon llarg


Tercer llarg
De la reunió estant podem veu tres spits que ens marquen l'itinerari a seguir, aquest potser sigui el llarg més bonic de tota la via, transcorre per una placa no massa vertical de roca impecable, plena de forats, un cop xapat el tercer spit ens decantem a la dreta per evitar els sostres que tenim al damunt, d'aquí fins la reunió tindrem de vigilar amb alguna presa dubtosa.
 
25/02/14 Un comentari de l'Edu em fa adonar del greu error que hem comés en aquest llarg, doncs els esmentats spits que es veuen des de la reunió pertanyen a la via Picnic. Ja deia jo que la dificultat del llarg no acabava de quadrar amb la de la ressenya. La Oferta Especial deu anar per la placa de la dreta de l'esperó,

 A la segona reunió ( foto Lluís Nadal )


Escalant el tercer llarg ( foto Lluís Nadal )
(La prova del delicte)

 Tercera reunió
 
Quart llarg
Sortim recte per una fissura fins trobar un spit, seguim una mica més amunt i comencem un llarg flanqueig horitzontal, al mig hi trobarem un spit i un altre casi al final, anem un parell de metres a la dreta per entrar en un diedre amb roca mediocre que fa de mal pujar i on no vaig veure manera de protegir resultant uns passos una mica exposats fins arribar a la quarta reunió.

 Quart llarg

Quart llarg

Cinquè llarg
Sortim per la dreta i de seguida trobarem un burí, uns metres més a la dreta trobarem tot junts un plom i un spit que asseguren el pas més complicat del llarg. Remuntem uns metres i ara sense manies iniciem un llarg flanqueig a l'esquerra per roca de primera, passem un esperoment i seguim el flanqueig. Aquí ja veurem un spit al nostre davant, senyal que anem bé, fem una mica més de flanqueig i remuntem uns metres fins trobar l'ultima reunió


 Cinquè llarg

 Cinquè llarg

La Oferta Especial la podríem definir com una via de tall clàssic, i com diuen ara modernament, una via no apte per a tots els públics. El grau obligat segons diu el llibre de Montserrat Cara Sud és de 6b, doncs si ho diu el llibre ho deixarem així.