27 dic 2011

Via Llepet al Serrat dels Monjos

Via : Llepet
1ª ascensió : 1995 per F. Rosell, T. Jiménez i V. Esteve 
Dificultat : 6b+
Metres : 120
Material : joc de friends
Valoració : recomanable
 

 
El dissabte ens trobem al bar Anna, l'Eloy i el Carles ( Krls ) que aniran a la via Pic-nic i l'Antonio i jo que no tenim res previst, però decidim acompanyar-los i fer una via que es troba una mica més a la dreta. La via en qüestió és la Llepet que ja vam escalar l'hivern del 2007 i de la que en guardàvem un bon record.



Ressenya de Diari d'escalada



L-1 ( 6a )
La primera part del llarg pertany a la via Peperone i és on les assegurances son més escasses i la roca és un pel crostosa, és per tant el tram on tindrem de ficar més material, a mig llarg quan el diedre inicial s'acaba ens decantarem a la dreta per agafar una fissura on hi trobarem un clau que costa una mica de xapar, ara seguirem per la fissura on hi trobaren alguna assegurança més fins arribar a la reunió.

L-2 ( 6a+ )
Sortim per la continuació de la fissura que ara es converteix en un diedre obert, el passos més difícils el trobarem a la sortida de la reunió, quan s'acaba el diedre sortim per la dreta i de seguida es tomba la paret i ens ofereix una fàcil escalada fins aprop d'entrar a la reunió que es redreça fins situar-nos a sota d'un petit sostre on hi trobaren un pitó i per la seva esquerra entrem a la segona reunió.






 Segon llarg
L-3 ( 6b+)
Sortim recte per un mur molt bonic de forats, quan el deixem agafem una fissura diedre que tenim d'abandonar a l'esquerra, és el lloc on trobarem els passos més difícils del llarg i de la via, un cop fets els tres o quatre passos de flanqueig seguirem recte per entrar a la reunió.





Tercer llarg



L-4 ( 6b )
Sortim flanquejant a l'esquerra per una placa tombada fins agafar la fissura evident que tenim davant, els primers passos per remuntar la fissura són els més tècnics i difícils del llarg, quan la fissura s'acaba sortirem per la placa de la dreta i amb pocs metres arribarem al final de l'escalada. L'última reunió la vam muntar a uns arbusts ja que no vam saber trobar cap reunió muntada.




Activitat realitzada el 24/12/11 per Antonio i Albert

26 dic 2011

Peus Negres a la Serra de Busa

Via : Peus Negres
Primera ascensió : Desembre del 2010
Dificultat : 6b
Metres : 130
Material: Joc de friens, els tascons poden ser útils



Ressenya del Blog del Eduz


Avui l'Alex ens porta per sorpresa a la Serra de Busa, on cap de nosaltres hem escalat cap vegada. El lloc resulta ser encisador, davant nostre s'obra una muralla de tons vermellosos d'uns cent metres d'alçada, solcada per fissures, plaques i diedres de totes les mides i tot això amenitzat per un dia radiant que ens permetera escalar en màniga curta tot i ser als primer dies d'hivern. La via escollida és la Peus Negres, es tracta d'una via oberta per en Joan Vidal tot just fa un any, La via es troba totalment equipada amb parabolts a excepció del primer llarg on tindrem de protegir tot el diedre d'entrada fins arribar a sota d'un sostre on ens podrem assegurar amb el primer parabolt de la via.



 Fotografia parcial de la Paret sud de la Busa

L - 1 ( 6b ) Llarg d'autoprotecció fins arribar al primer bolt, on un sostre ens barra el pas, aquí flanquejarem a l'esquerra per roca dolenta fins poder caçar la fissura de l'esquerra del sostre, aquest últims passos són els més difícils del llarg, un cop superada la fissura de seguida trobem la primera reunió.



Escalant el primer llarg

L-2 ( 6a+ ) Els primers metres són els més difícils, un cop superat un petit sostre per la seva dreta la dificultat minva, però en aquest punt les assegurances son més distants, més amunt la paret es redreça i tot seguit entrem a la segona reunió.






 El segon llarg de la via


L – 3 ( 6b ) A la primera meitat del llarg trobarem potser la millor roca de la via, son grans i bones presses que ens permeten atacar amb confiança el vertical mur que tenim davant nostres, cal dir que les assegurances properes també hi juguen un paper importat, a la segona meitat la paret perd verticalitat però també bé acompanyat d'una presa petita recoberta de molsa i de qualitat molt dubtosa, tan sols el fet de tenir les assegurances molt properes ens dona la confiança per passar el llarg en lliure.

L- 4 ( 4 ) Llarg de tràmit que tan sols val la pena si volem contemplar el magnific pla de Busa, de totes maneres si pugem al cim cal anar en compte ja que la roca en aquest tram es troba molt solta.




 Os penjat a la quarta reunió



Montserrat des de el pla de Busa

Podeu trobar més informació a MuntanyecEscalatroncs

Escalada realitzada per l'Alex, Lluís i Albert el 23/12/11

24 dic 2011

Dersu Uzala a la Paret de l'Esperança (entrada Replicants)

Investigant l'estat de la qüestió: fissura ben neta!

Diumenge ens posem a la via Replicants, a la Paret de l'Esperança, però un atac de por al tercer llarg ens fa acabar per la Dersu Uzala, veïna propera, per la seva variant de l'Esperó, amb roca molt millor que l'original, ara que, amb ben poques dificultats. Una altra urgència per resoldre, que ha d'esperar fins a l'estiu almenys! La piulada

21 dic 2011

La Tribu a la Codolosa

Caravana de puretas!

Un grupet de puretes irreductibles, van desafia el fred i el vent dissabte passat, armats amb uns bocates de Ca l'Anna, van atacar i vèncer la temible muralla de la Codolosa: Relat dels fets

11 dic 2011

Maduritas calientes al Peladet de Rúbies

No és una "madurita", però la foto és maca...

De nou en aquest preciós racó, i per una via ben divertida, bona temperatura i un ambient genial: La Piulada

Petit Four a la Pastereta

Àngel, acabant el primer llarg

Diumenge passat (ja sé que vaig tard!), vam anar Àngel, Eloi i jo a fer aquesta discreta però bonica via del Joan Asín a la soleiada cara est de la Pastereta, protegits del vent fred i amb una bona temperatura. Un matí agradable amb bona companyia. La Piulada

Dama de los Vientos a la Pala del Coll (Montroig)


Impressionant diedre del primer llarg, que dóna el plus a l'escalada

Segura, bonica, tècnica, i curta escalada en aquest preciós paratge, que mai deixa de sorprendre'ns. Molt recomanable, no sé si malgrat o gràcies a l'excés de parabolts, que permeten que et dediquis a escalar sense pensar en res més: La piulada

5 dic 2011

Via Camí a Caledònia al Pollegó Est


 Via: Camí a Caledònia
Dificultat: 6b 
Recorregut: 130 metres
Material: joc de friends i aliens, joc de tascons i quatre pitons 3 universals i 1 v grossa per el segon llarg 


El divendres em passo a xafardejar una estona per la llibreria Altaïr, i sorpresa, trobo un nou llibre de ressenyes de Montserrat de la factoria Rock topo, de seguida agafo els 14,20 euros que val i me l'emporto cap a casa. El llibre en qüestió es diu Monserrat Rock Climbs Vessant Sud meitat est, recull algunes vies clàssiques i esportives del Clot de la Mònica, Vinya Nova, Can Jorba i Plecs del llibre – Montgròs. De fet poques novetats hi trobarem si ja contem amb els llibres de Montserrat Sud i La Plantació, però fullejant el llibre hi trobo la ressenya de la via Camí a Caledònia, amb els detalls d'assegurances, com acostumen a tenir les guies de Rock topo. El que em fa decidir a escalar-la aquest mateix dissabte. Quedem al bar Anna del Bruc i just arribant ens veiem amb el Lluís que se'n va a fer esportiva i ens comenta que fa poc hi avia un bon grapat de Puretes per allà. Fem un cafè i ens dirigim a la canal de l'Artiga, a mitja pujada ens saluden els companys de la Colla Xapoutot que ja estan a les primeres reunions de les vies Nexus i Replicans, nosaltres seguim pujant fins l'inici de la coneguda via Son de la llarga que també és l'inici de la nostra via. Farem la via en cordada de tres, el primer llarg de tercer grau que és molt senzill el farem en lliure integral i els altres tres seran un per cada un. Jo faré el primer, que és el més senzill dels tres, el que té millor roca en conjunt i el que està millor assegurat. L'Antonio el segon, amb una sola assegurança, sensiblement més difícil i amb roca molt mediocre a la segona part del llarg. I el tercer pel Santi, és el llarg més difícil dels tres, però amb els spits i intercalant friends queda força arreglat, si no fos per la part final on també la roca empitjora molt i es fa difícil la autoprotecció.




L -1 ( grau 3 - llargada 30 metres – equipament 1 spit )
Llarg molt senzill en el que ens decantarem en diagonal ascendent cap a la esquerra fins trobar un bon arbre on farem reunió.

Segon llarg

L -2 ( grau 6 - llargada 30 metres – equipament 8 spits )
És el llarg més senzill dels tres que ens queden, el de millor roca i el més ben assegurat, puja bastant recte primer per unes plaques fissurades i després per un diedre que abandonarem a l'esquerra per entrar a la reunió. Que muntem sobre dos spits, en un còmode replanet. 

Tercer llarg

L - 3 ( grau 6a+ - llargada 30 metres – equipament 1 spit )
És segur el llarg psicològicament més difícil on s'ajunten la manca d'assegurances fixes amb una roca dolenta en la segona meitat del llarg, en la que et has d'agafar amb molt de compte.
El llarg comença per la fissura de la dreta de la reunió, que es converteix en diedre, i més endavant en placa, en aquest punt trobarem l'únic spit del llarg, d'aquí flanquegem a la dreta per trobar una altre fissura, en la que trobarem els passos més difícils del llarg donat a la poca confiança que ens dona la roca on ens agafem, més amunt la roca no millora gaire però perd verticalitat i es deixa fer millor fins entrar a la reunió, que es troba desplaçada a la dreta. 

Quart llarg  

L - 4 ( grau 6b - llargada 45 metres – equipament 7 spits )
Es tracta d'un diedre molt bonic i força mantingut, llàstima del final que torna a tenir una pèssima roca.
Sortim per l'esquerra de la reunió per entrar al diedre on ja es veuen els spits, però per arribar al primer tindrem de protegir algun pas, i més amunt entre spit i spit també anirem col·locant assegurances intermitges fins al final del diedre, on trobaren les primeres roques dubtoses que ens fan sortir per la placa de l'esquerra, uns metres més amunt trobarem l'ultim spit i d'aquí temin que flanquejar a l'esquerra per sobre d'una gran llastre que sembla que s'aguanti per pur miracle, la ressenya diu tirar a l'esquerra fins un arbre, nosaltres vam tirar recta amunt per terreny molt insegur fins unes savines on van fer l'ultima reunió. 


Pollegó Est

Via escalada per Antonio, Santi i Albert el  3/12/11