05/04/2014
Avui amb l'Eloy, el Pep i el David,
anem a descobrir la part central del Mont-roig, en concret la Paret
de l'Extrem on cap de nosaltres hi ha escalat encara. Ens repartim en
dos vies paral·leles. L'Eloy i el Pep faran la Festa del Paca, on
apart d'escalada, també hi va haver una bona dosí d'aventura, però
això forma part d'un altre historia. Nosaltres vam anar a la via de
la dreta, la Pensionistes.
El primer llarg ataca una xemeneia
d'aspecte “cutre”, però un cop t'hi fiques te n'adones que la
roca es prou consistent, fins i tot molt bona, l'assegurament és
generós, diria que en el llarg hi ha més d'una dotzena entre pitons
i parabolts. La màxima dificultat del llarg és saber agafar la
posició idònia en cada secció, doncs vas alternant encastaments de
totes les maneres i mides, junt amb passos de diedre, que no sempre
son del tot evidents.
Inici de la via
Finalitzant el primer llarg
Per començar el segon llarg travessem
la feixa desplaçant-nos a la dreta i obviant els spits que tenim
davant nostre, que pertanyen a la via de La Festa del Paca.
Aquest llarg comença per un diedret
sota d'un sostre, quan arribem sota el sostre l'evitem flanquejant a
l'esquerra, el llarg segueix en tendència a l'esquerra per superar
una placa més llisa, a continuació superarem un mur amb passos més
atlètics que difícils, d'aquí fins la reunió, ja no trobarem
masses dificultats.
Segon llarg
Els companys al tercer llarg de la Festa del Paca
Del tercer llarg sortim de la reunió
uns metres per l'esquerra, fins situar-nos a sota d'un diedre amb
roca discreta, d'aquí ja veurem el primer parabolt, ara és qüestió
d'anar-los seguint, en aquest llarg la paret és molt vertical i
espectacular, pel contrari la dificultat és força benèvola.
Tercer llarg
Al tercer llarg de la Festa del Paca
De l'ultim llarg, sortim per la dreta,
uns passos fins ens permeten atansar un forat on hi col·loquem un
ganxo que hi queda “a canyon” (és l'única peça que col·loquem
en tota la via) però sense el ganxo, al meu parer, queda un passatge
“expo” d'aquí cap amunt, el llarg el ressolem quasi tot en
artificial, fent alguna petita sortida en lliure.
La via ens ha agradat bastant, ha
superat les expectatives que teníem en un principi, de totes maneres
cal recordar que es trobem al Mont-roig.
Curiós el passatge de l'inici del darrer llarg, sort del ganxo. A mi també em va sorprendre la via.
ResponderEliminar