UESMAP a la Cinglera dels Espluvins

UESMAP

Primera ascensió feta per David Hita l'any 2011

Via pràcticament equipada amb parabolts i pitons

Seran útils els Aliens i els Camalots mitjans

La via té un recorregut de 500 metres 

Repartits en 11 llargs, enllaçant les dos feixes amb els llargs anteriors 

La dificultat és de 6c (dificultat obligada  6a+) 

Fent el camí d'aproximació 

 Ressenya

 Inscripció a peu de via

L-1 50metres 6c

El Pep comença el primer llarg, es veu força vertical i difícil, i quan el veig avançant lentament i anant d'un costat a l'altre per poder superar els passos, em confirma que no serà un llarg fàcil. Quan arriba a la primera reunió em fa l'efecte que ha trigat una eternitat, ara m'hi fico jo i quan arribo a la primera assegurança, que està un parell de metres de terra, ja em quedo bloquejat, ho intento per la dreta però no hi ha manera, després per l'esquerra i tampoc, ara amb A0 i res de res, al final he de recórrer a ficar el peu a una vaga per poder seguir, he escalat tres metres i ja estic rebentat. Segueixo el llarg amb més pena que gloria i tirant d'A0 sense miraments.

Primer llarg

L-2 40metres 5+

Abans de començar el llarg i veient la cara que faig, el Pep en diu que si vull li tira ell, però si no soc capaç de fer un cinquè més, més val que pleguem. Surto flanquejant a la dreta fins un pitó, el passo i tiro amunt, torno a flanquejar a l'esquerra per tornar a la vertical de la primera reunió, que és on trobo el dos parabolts que m'indiquen la segona reunió.

Segon llarg

L-3 60metres 5+

Quan em toca sortir de segon m'adono que estic escalant com un autòmat, no estic gaudint de l'escalda, tan sols vaig pujant fins arribar a la reunió, fa molta xafogor i no em trobo del tot bé.

L-4 45metres 6a+

Començo el llarg amb la intenció de treure'm la son de les orelles i començar a donar la talla, però quan arriba el pas de 6a+ no soc capaç de passar-lo de cap de les maneres, i es que ni tan sols li trobo una mínima possibilitat, un altre cop em dic a mi mateix que no tic el dia, que no ho estic fent bé i tot això que ens passa pel cap quan les coses no rutllen

Quart llarg

L-5 50metres 5+

Reconec que a pesar de les meves mancances, l'escalada es bonica i de fet em sap greu no poder-la gaudir com es mereix. El Pep ja ha arribat a la reunió i em fa un crit per que pugi. Quan arribo, el trobo fent la reunió en uns arbres, al costat de la reunió original de la via, resulta que ell també està força acalorat i em proposa parar una estona a l'ombra dels arbres. Jo no ho dubto ni un moment tot i que portem un horari desastrós, casi quatre hores per fer cinc llargs. Ens hi estem poc més de mitja hora, mengem una barreta energètica que no som capaços d'empassar entre el dos i fem uns glops d'aigua fins deixar l'ampolla de litre i mig que portem a la meitat. En aquesta estona el temps ha canviat, fa una mica d'aire i el sol ha quedat tapat per uns núvols.

Lloc del descans a la cinquena reunió

L-6 60metres 6a

Entre que hem descansat i que el sol s'ha amagat sembla que ens trobem més animats. I sí, encaro el pas de sisè grau i surt, ja era hora, entre una cosa i l'altra ja em trobo millor i gaudint de l'escalada.

Sisè llarg

L-7 55metres 5

Ara comença a tronar, potser el temps ha canviat massa. Deu n'hi do amb el cinquens i amb tots els graus en general, els estic trobant més difícils de l'esperat. Quan pujo jo, ja cauen gotes i son d'aquelles que amb una dotzena et deixen mullat. Quan arribo a la reunió la roca comença a estar molla. El Pep em mira com preguntant-me que fem, però jo li dic que em passi el material i tot queda entès.

Setè llarg

L-8 50metres 6a+

Ara la pluja es torna fina i de seguida deixa de ploure i amb l'escalfor de la roca s'asseca amb un moment. Quin llarg més bonic, i a sobre surten els passos la mar de bé, quina diferencia amb les sensacions d'aquest mati.

Vuitè llarg

L-9 35metres 6a

Sortida per la dreta a buscar un sostre amb molt de canto, pas més impressionat que difícil, el llarg és preciós, de fet, des que em fet el descans m'han semblat tots bons i amb millor roca que els primers, no se si pot ser l'estat d'ànim però la percepció de la via a canviat radicalment.

L-10 30metros 6a+

Sortida per una fissura, uns passos fins de flanqueig a l'esquerra i placa de roca Vilanovina, molt bo

Desè llarg

Desè llarg

L-11 35metres 5

Ja ho tenim, s'ha d'escalar ja que aquí no regalen res, però ara ja tenim la meta a tocar, quan ens apleguem al cim una abraçada rubrica l'aventura, i es que ha sigut un dia ple de contrastos.

Ja fa estona que trona i llampegueja a dreta i esquerra però nosaltres n'estem sortint airosos. Són les sis de la tarda. Hem escalat els últims sis llargs en tres hores, força millor que el matí, en total han sigut unes set hores.

 Foto al cim de la cinglera

Repleguem el material i marxem en busca de la ferrada, no som capaços de trobar cap camí ben marcat, quan pensem que el tenim es difumina i així varies vegades, al final i amb algun ensurt pel mig, trobem el camí de la ferrada, aquí esgotem l'ultim glop d'aigua, baixem sense preses i quan estem a la alçada de la Paret de la Cascada ja no aguanta més i comença a ploure, pensem que si hagués aguantat vint minuts més no ens hauríem mullat, pel contrari també estem contents de que no hagi plogut fins ara, doncs ja fa hores que trona per tot arreu. 

Una parada en el camí de descens, amb Paret de la Cascada al fons 

Ressenya de Grimpacodols