ARESTA ARCARONS ALS PLECS DEL LLIBRE

En JOSEP Mª RODÉS fa una breu però acurada descripció de la via en el seu llibre de Roques, Parets i Agulles de Montserrat del 1982: "aquest modern itinerari per ascendir al Plec Superior és un bell exponent de la tècnica montserratina. Es tracta d'una aresta, lògica i molt atractiva, que no abusa de l'artificial i a la qual el  selectiu ús del burí  li dóna una certa categoria"

 

 

ARESTA ARCARONS

Amb ELOY ja fa temps que ens vàrem proposar de fer aquest itinerari, sols calia buscar un dia per anar-hi; el 31 de maig finalitza la regulació i l'u de juny es dissabte. Aquest serà el dia.

A peu de via he trobat un conegut (en J.Bassora de Montblanc) i això m'ha relaxat (he passat la setmana neguitós pensant amb la via) encetar una conversa m'ha distret i sense adonar-me´n l'Eloy comença a escalar, va per feina.

 Primer llarg

Avui poques paraules a les reunions: recollir el material, cop d'ull a la ressenya i amunt...reunió !

Al tercer llarg no he mirat al company en cap moment (un parabolt en 30mts), sols he aixecat la mirada quant m'ha cridat "lliure". Recupera corda i pujo, la cosa ja va millor, hem noto mes "suelto", arribo a la reunió; recullo el material, miro la ressenya i amunt...reunió ! 

 

 Segon llarg

 

 Tercer llarg

 Quart llarg

Aquí el company Jordi hem comenta que havia fet la via a la època amb BOTA GORDA i ara no s'ho explica !! Puja l´Eloy i ens fem una foto, aquí ja estic mes relaxat, dos llargs mes i fem cim.

Cinquè llarg

 Sisè llarg

 Foto cim

 Davallant del Plec Superior 

Ara que l'he feta, crec que l'Arcarons pot ser una de les millors vies de Montserrat, per la seva línia (aresta perfecta), la qualitat de la seva roca (uns còdols excel·lents, cantelluts i de totes les mides) i per la manera amb que va ser oberta (equipament justet). Aquí no val ser un escalador de setens, cal escalar amb el cap fred i assegurar cada pas que dónes per poder arribar a la reunió. 

Text: PEP BAGUÉ