MIL·LENNIUM AL SERRAT DELS MONJOS

Je, je,je, no creieu que no escalem, doncs aquest mes de gener pel cap baix entre tots els Puretes haurem fet més d'una vintena de vies, a més d'unes quantes sortides d'escalada esportiva, el que passa és que tots estem molt mandrosos i ningú piula.

 Fotografia extreta de ROCAINEU

No se perquè desprès d'haver fet onze vies al Serrat dels Monjos aquesta em quedava encara pendent.

Em reuneixo al Muntanya amb la Laura, el Pep i el Romaric, que havia de venir amb un company, per anar a la Graffiti, però apareix tot sol. Ell fa ben poc que ha fet la Mil·lennium, i el Pep ja porta temps intentat fer la Llepet, així que per fi s'alineen els astres i decideixen atacar aquesta difícil i extraordinària via, de lo millor del sector.

 Ressenya de ESCALATRONCS

Marxem tots junts, nosaltres es quedem uns metres abans, ells estaran uns cinquanta metres a la nostra dreta, però on la paret fa un gir, el que fa que no ens puguem veure.

Començo el primer llarg just pel diedre, on els friends fan la seva feina, quant arribo a la primera reunió, comença a caure una minsa pluja, ens fem quatre crits per decidir el que fem, però no ens sentim i decideixo recuperar cordes, son quatre gotes però ja han deixat la roca tota mullada. La companya encara no ha començat a pujar, i decideixo tornar a deixar cordes avall, munto un ràpel i baixo uns deu metres, des d'aquí veig a la companya i m'hi puc comunicar perfectament. El plugim ha parat i dubtem que fer. Li dic a la Laura que vagi a preguntar als companys de la Llepet el que pensen fer, ells diuen que de moment intentaran seguir pujant una mica més a l'espera de que millori el temps. Doncs nosaltres per no ser menys farem el mateix, remunto els deu metres i torno a muntar la reunió, entre pitos i flautes ha sortit una ullada de sol que ha deixat completament eixuta la paret. 

 Enllaçant el segon i tercer llarg

Enllaçant el segon i tercer llarg

Quina via més bonica. Encara que ara anem per la Guateque, que aquesta si que la he fet un parell de cops, la torno a gaudir com si fos la primera vegada. Enllacem el segon i tercer llarg, el quart es força tècnic i fi. Ara som al passamà on la via es separa definitivament de la Guateque, ens queden tres llargs, els dos primers molt bons, i com diu al Lluís al seu blog, no els vaig trobar gaire més difícils que el quart llarg. 

 

 Cinquè llarg

Quant estem a la sisena reunió veiem que els companys que estaven a la Llepet ja estan al camí del Monestir. Fem l'ultim llarg, i muntem reunió en uns matolls. Ara he llegit al blog del Lluís que hi ha una reunió muntada, que no vam saber veure, i que tampoc vam buscar, perquè ens pensàvem que no n'hi havia. Marxem ràpid a buscar els ràpels, que els companys ja fa estona que esperen, en muntem un parell de curts, i davallem per l'embut que ens porta a l'ultim ràpel, que els companys han tingut a bé deixar-nos muntat, i com que el dia ens ha deixat escalar, cosa no gaire clara de bon matí, anem a celebrar-ho al mateix bar, amb les cerveses de rigor (no tots), unes olives i patates braves, que ja esta bé. I és que amb la crisi la cosa no dona per a més.