29 jul. 2013

TIM a la Paret de Sant Jeroni




Buscant l'ombra ens apropem a la la cara oest de la Paret de Sant Jeroni, és la nostre primera visita en aquest apartat lloc de Montserrat, cap de nosaltres hi havia estat abans. Escollim aquesta xemeneia on el sol no s'atreveix a entrar-hi en tot el dia, via oberta pels mítics escaladors de Sabadell, que ja l'any 1949 es van fixar en aquesta agosarada línia.

Fem l'aproximació pujant per la canal de la Font del Llum, un cop al coll del Migdia davallem fins trobar una desviació a la l'esquerra, passem la Talaia i ens desviem a mà esquerra per una torrentera, tot just abans de arribar a la Pilota, aquí es tracta d'anar torrent amunt fins topar amb la paret. Nosaltres no ho hem fet del tot bé però hem anat a petar al costat mateix de la via Nubiola – Torras. Aquí ens equipem i deixem les motxilles, ara resseguim la paret a l'esquerra primer en pujada i després davallant per una canal vertical que ens deixa al peu de la via.


Repartim els llarg i el primer li toca al Lluís, i ell mateix comenta en broma, “va!!! ja m'ha tocat el típic llarg de tràmit”, més tard s'adona que de tràmit res de res, el llarg està sense cap assegurança i costa trobar llocs per col·locar peces, a més a més, no acaba de localitzar la reunió, així que arriba amb els nervis ben tensionats.

 Primer llarg

Primer llarg

El segon és per a mí, els primers metres son còmodes d'escalar, s'hi troben fissures per col·locar catxarros i una reunió intermèdia amb quatre burins, més amunt també podem col·locar alguna peça més, fins que s'estreny la xemeneia i ens escup enfora, aquí la protecció és difícil i el que toca és tirar amunt fins caçar la reunió.

Segon llarg

Segon llarg

Ara l'hi tira la Lou, el tercer és el llarg més espectacular de tots, la roca té mala aparença i de fet algun còdol va anar a visitar el peu de via, res traumàtic. En aquest llarg hi vam trobar fins a set pitons, algun molt amagat, però la Lou devia portar un detector de metalls perquè els trobava tots, també hi ha un pont de roca i un spit. A meitat del llarg es deixa la protecció de la xemeneia i es fa un flaqueig per sota el sostre amb un pati impressionat sota els peus.

 Tercer llarg








 Una bona mostres dels pitons del tercer llarg

El quart és curt i també el fa la Lou. Tot i que les dificultats ja s'han acabat, encara tenim un pas on no podem baixar la guàrdia i que farem bé en protegir correctament, uns metres més amunt munta l'ultima reunió.

Foto cim

Ara toca baixar cap el sud fins un coll on hi trobem els dos ràpels que ens porten fins la base de la paret, anar a buscar les motxilles i desfer el camí de pujada, tot plegat ha sigut una bona experiència i una llarga jornada per a nosaltres. 


No hay comentarios:

Publicar un comentario