MARE TENEBROSUM

Aventures a la Paret dels Esplovins (Oliana)

Per el geògraf musulmà al-Edrisi (segle XIII), la Mare Tenebrosum es defineix així: “Ningú sap el que hi ha en aquest mar, ni pot saber, per les dificultats que s'oposen a la navegació les profundes tenebres, l'alçada de les onades, la freqüència de les malalties, els innombrables monstres que el poblen i la violència dels seus vents.”

Té mala pinta, no? Per lo menys, és una bona provocació per a l'aventurer... Doncs, l'Albert, el Dany i jo buscàvem aventura. El primer plà va ser anar a Montrebei, lloc molt conegut per aquesta cosa... Peró per por de trobar la nostra via mullada, vaig proposar (les bones ideàs del Romaric...) de canviar per aquesta via d'Oliana, a la qual li toca el sol a primera hora del mati. Sobre el paper, té un perfil semblant a la GAM dels Diables, i no sembla molt més dura, això si està bastant més desequipada i amb l'equipament més vetust, tot el que hi ha son burins.

  Ressenya de Miquel Blanco

 Primer llarg

 Segon llarg

Tercer llarg

Els primer llargs els vaig fer jo. Els tres primers són els de la via Pirata Solitari, i són bastant bons. Vaig encadenar els llargs 4 i 5, els primers de la Mare Tenebrosum. Aquí la tònica de la via canvia radicalment. S'ha d'equipar bastant, i de controlar la roca que és dolenta... Els llargs 6 i 7 els fa el Dany. La roca no es gaire bona, encara s'ha de controlar, i no invita a provar els passos de 6b+ en lliure...

Enllaçant els llargs quatre i cinc

Enllaçant els llargs quatre i cinc

 

  Sisè llarg

 Setè llarg

 Llarg 8: el primer de Ae. El Dany ho proba però no pot passar un paset d'Ae més llarg del normal. Desprès de petar dues regletes amb el ganxo baixa. L'Albert anirà de primer. Ell resol el pas d'un altra manera, i passa el primer sostres, on els burins son bastant a prop. La reunió és molt incomoda... I el pati es fa notar...

 Vuitè llarg

 Llarg 9: un llarg majúscul! Fen el “cor”, penjat dels estreps, el buit és esfereïdor... Hem sortit del món vertical, ara tot es buit, buit i buit... A la sortida del sostre, comença una placa “vertical” de 6a a equipar, amb roca sensacional. (Nota interessant: la roca no està polida, ja sabeu perquè, jajaja...) De tota manera, és el llarg més impressionant i sensacional que he fet fins ara i amb diferència! També vaig estar molt content no tindre'l que fer-lo de primer...

Vuitena reunió des del novè llarg

A la R9, mirem l'hora, son les 6.45 de la tarda... Oops, hem tardat molt més del que ens semblava... Queden 2 llargs desequipats. L'Albert va de primer. La roca és encara de primera, però sense cap burí o clau, la navegació no és evident... Tampoc no és fàcil protegir aquest llarg, i l'Albert va patir bastant... Primera vegada que el vaig sentir gemegar escalant, cosa a anotar jajaja! El Dany i jo vam pujar quant començava a fosquejar... i l'ultim llarg el vam fer amb la llum del frontal...

També comença a ploure lleugerament, per fer-ho mes divertit... però el llarg és més fàcil, i l'Albert va corrent cap a dalt... i cridar de joia quant arriba a dalt! Com jo havia deixat el frontal al cotxe, el ultim llarg vaig fer-lo sense, més interessant per a mi... (Guanyo el premi de l'idiota per aquesta escalada...) Peró tothom va arribar a dalt, amb molta alegria!

 Negra nit dalt la cinglera

Vam tornar al cotxe a les 11 passades, i a casa a les 2.30 del mati, després d'una bocata a Oliana, i de fer el material a les dues de la nit a Palleja al costat dels mossos que estaven fen controls, jajaja...

Com va dir el Dany, sort que no era Diumenge!

Molt bona aventura!

Romaric

P.D: La via va ser oberta per Antonio Garcia Picazo, fa 25 anys. Impressionant llançar-se per aquestes parets sense saber si podrien passar o no, i sabent que la retirada seria molt complicada... D'alguna manera, pot semblar-se una mica als viatges dels primers Víkings, o dels pescadors bascos...) que també van navegar per el Mare Tenebrosum..."