28 ene. 2010

The day of the hunter

Dissabte vàrem decidir anar la Font Freda (Gelida). Feia un dia no massa bó, però ja se sap, prou sort tenim de que el temps ens permeti escalar al mes gener a la vora de casa, o no???

Danny en la 2, 6a+

Així doncs l’Albert, JM, Danny i jo ens vam plantar en aquest indret de l’Alt Penedés, ben bonic, si senyor. Hi havia boira molt lleu per damunt del bosc de coníferes com si els arbres desprenguessin la pròpia aura. Deixant córrer la imaginació et donava la sensació que estavem als Càrpats.

Albert en la 6, 6b

Al arribar a les parets vàrem trobar pedra negra calcària, una mica relliscosa, però no sempre pot estar tot al nostre gust. Feia una mica de fred però sense mandra vam muntar la paradeta i cap a munt s’ha dit. Poc a poc va anar arribant gent i es va anar fent ambient al lloc.

JM haciendo el payaso, no es una caída no!

Però per la nostra desgràcia de cop i volta la contaminació acústica va començar a envair l’espai. Xiulets, gossos bordant agònicament, crits neolítics. I de cop i volta per rematar trets d’escopeta, no fotem!!!! Caçadors al sotabosc???? No ens ho podíem creure. Ara el pitjor va ser sentir tota la sèrie de sorolls i per rematar l’esfereïdor crit del pobre senglar que acabaven d’abatre. Deu meu quin mal rotllo!!.

Nefer en la 5, 5b

Es clar que la nota divertida era que amb tant de xivarri tots els escaladors cridavem barbaritats als caçadors, aviam qui la deia més grossa per fer-los la punyeta i que no reproduirem per no ferir la sensibilitat dels nostres seguidors, jajajajaja!!! Va ser una bona manera d’alliberar l’estress que produeix el pujar de primer i tenir que tibar-li de valent.
 
Reseñas: Groinket

Les vies eren força potents i vam patir una miqueta, bé jo segur ja que havia dormit poc més de quatre horetes i mitja i per tant estava una mica espessa. Cal dir que el grau és una mica dur. Poc a poc vam anar fent, xino xano sense presses.

1 comentario:

  1. Personalmente no me gusto nada esta zona, los cazadores con sus trompetas, los pitos, los perros, los vozarrones que se pegan, los disparos, las agonías de los jabalíes cuando eran alcanzados por un tiro, dos o tres, todo esto aderezado cada 2x3 con un pasito de quads y/o motos, encantador vaya, como para no relajarse (necesario para escalar).

    Me han quedado pocas ganas de volver y si volviera o volviese, será con un rifle con mira telescópica y os puedo asegurar que no lo utilizaré contra los jabalíes precisamente!

    ResponderEliminar