Badalona de la Panxa

No sé si dir que és una clàssica o que és antiga. La cosa és que en els meus temps tenia un cert renom, i era un gran objectiu per a nosaltres, i que quan la vaig pujar de jove, vaig suar de valent i em tremolaven fins les celles. Amb Eloy i Àngel la vam repetir diumenge, i no és gens fàcil. Les assegurances, escasses en els dos primers llargs tenen un aspecte patètic, i et fan anar tens fins al final: La piulada