26 may. 2011

Nasti de plasti al Serrat de Moro

El divendres em truca l'Eloy per dir-me que aniran a Montserrat a fer la Casas-Chani del Serrat del Moro, i preguntar-me que tal està la via, ja que nosaltres no fa gaire que la havíem fet, li recomano la via de totes totes, li dic que particularment em va agradar molt, i també li dic que nosaltres hem quedat per anar-hi, però farem els tres primers llargs i després seguirem per la Nasti de plasti


Ressenya de la Noche del loro

Quedem per veure'ns a Monistrol i el dissabte de bon mati allí estem el Lluís, l'Antonio, l'Eloy, el Pep i Jo fent petar la xerrada i prenent un cafè al bar de la plaça. Pugem tots cinc cap a Santa Cecília, preparem els estris i ens dirigim cap a la paret. L'Eloy i el Pep han sigut més ràpids en arribar i comencen els primers. A nosaltres ens cal esperar una estona fins que podem començar.

Prenen el sol mentre esperem

El Lluís s'encarrega de fer els dos primers llargs, que corresponen a la Casas-Chani.

El Lluís a L-1 el Pep a la R-1 i l'Eloy al L-2

El Lluís a la L-2

A mi em toca el tercer de la Casas que empalmo amb el primer de la Nasti, són dos llargs curts que es poden fer en un sense cap problema.

El Lluís a la L-1 de la Nasti de plasti

També faig el segon, un diedre molt bonic del qual se surt per l'esquerra amb uns passos força difícils.

Lluís al L-2 de la Nasti de plasti

A partir d'aquí se n'encarrega l'Antonio de fer els quatre llargs que queden. El tercer llarg té una sortida molt fina i vertical si es vol passar en lliure i un inici de flanqueig de mirar-ho dos vegades.
L'Antonio al L-3

Un cop acabat el flanqueig empalmem uns metres amb la Casas-Chani fins la tercera reunió de la Nasti que coincideix amb la sisena de la Casas. La quarta tirada és un llarg flanqueig cap a l'esquerra. Tot tot i no ser d'una gran dificultat, queda totalment prohibit caure, degut a la distancia entre les assegurances. Al final se surt recte per roca dubtosa fins entrar a la reunió.

L-4

El cinquè és una fissura diedre que treballant-la es va deixant fer fins que arribem al final i s'ha de sortir per una zona de matolls amb molta roca solta fins la reunió que fem tot just a l'inici de l'ultima fissura, on es troba un burí que reforcem amb un encastador.

L-5

Ara només queden uns deu metres fins el cim però encara caldrà escalar amb atenció.


L-6

La via és força interessant, sense ser una super via, la roca és de bona qualitat exceptuant els finals dels llargs quart i cinquè. El primer llarg de la Nasti té uns esbarzers que si segueixen creixent haurem de portar tisores de podar.

Antonio, Lluís i Albert un cop acabada la via

No hay comentarios:

Publicar un comentario