El divendres em truca l'Eloy per dir-me que aniran a Montserrat a fer la Casas-Chani del Serrat del Moro, i preguntar-me que tal està la via, ja que nosaltres no fa gaire que la havíem fet, li recomano la via de totes totes, li dic que particularment em va agradar molt, i també li dic que nosaltres hem quedat per anar-hi, però farem els tres primers llargs i després seguirem per la Nasti de plasti
Ressenya de la Noche del loro
Quedem per veure'ns a Monistrol i el dissabte de bon mati allí estem el Lluís, l'Antonio, l'Eloy, el Pep i Jo fent petar la xerrada i prenent un cafè al bar de la plaça. Pugem tots cinc cap a Santa Cecília, preparem els estris i ens dirigim cap a la paret. L'Eloy i el Pep han sigut més ràpids en arribar i comencen els primers. A nosaltres ens cal esperar una estona fins que podem començar.
El Lluís s'encarrega de fer els dos primers llargs, que corresponen a la Casas-Chani.
A mi em toca el tercer de la Casas que empalmo amb el primer de la Nasti, són dos llargs curts que es poden fer en un sense cap problema.
També faig el segon, un diedre molt bonic del qual se surt per l'esquerra amb uns passos força difícils.
A partir d'aquí se n'encarrega l'Antonio de fer els quatre llargs que queden. El tercer llarg té una sortida molt fina i vertical si es vol passar en lliure i un inici de flanqueig de mirar-ho dos vegades.
Un cop acabat el flanqueig empalmem uns metres amb la Casas-Chani fins la tercera reunió de la Nasti que coincideix amb la sisena de la Casas. La quarta tirada és un llarg flanqueig cap a l'esquerra. Tot tot i no ser d'una gran dificultat, queda totalment prohibit caure, degut a la distancia entre les assegurances. Al final se surt recte per roca dubtosa fins entrar a la reunió.
El cinquè és una fissura diedre que treballant-la es va deixant fer fins que arribem al final i s'ha de sortir per una zona de matolls amb molta roca solta fins la reunió que fem tot just a l'inici de l'ultima fissura, on es troba un burí que reforcem amb un encastador.
Ara només queden uns deu metres fins el cim però encara caldrà escalar amb atenció.
L-6
La via és força interessant, sense ser una super via, la roca és de bona qualitat exceptuant els finals dels llargs quart i cinquè. El primer llarg de la Nasti té uns esbarzers que si segueixen creixent haurem de portar tisores de podar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario